BarcelonaL’oposició ha declarat la guerra als pressupostos de Pedro Sánchez, i tant el PP com Cs van demostrar aquest dimecres que estan disposats a tot per aturar uns comptes que consideren que tornaran a arrossegar Espanya a la crisi. Fins i tot es plantegen evitar que es debatin al Congrés, perquè consideren que han sigut elaborats de manera “il·legal”. En una estratègia simultània però descoordinada, el líder del PP, Pablo Casado, i el de Ciutadans, Albert Rivera, van deixar caure la idea que Sánchez havia fet els pressupostos amb uns objectius de dèficit que no han sigut validats per la cambra espanyola, i que per això no poden tirar endavant. La Moncloa va desactivar l’ofensiva de la dreta, però per fer-ho va revelar una dada sorpresa: els comptes del 2019 es presentaran amb els objectius de dèficit de Mariano Rajoy, que preveuen una despesa 6.000 milions d’euros inferior a la que vol Sánchez i que ha avalat Brussel·les.
“Nosaltres presentarem uns pressupostos al desembre amb uns objectius d’estabilitat que són els que estan reconeguts per aquest Parlament”, va admetre Sánchez durant la sessió de control al govern espanyol en la qual tant Rivera com Casado li van retreure que els comptes eren una “farsa” amb la qual volia “enganyar” les autoritats comunitàries. Això vol dir que els pressupostos arribaran al Congrés amb un desequilibri previst de l’1,3%, que és el que havia negociat el govern de Rajoy amb la Comissió Europea, i no amb l’1,8% que va aconseguir dels seus excol·legues de Brussel·les la nova ministra d’Economia, Nadia Calviño, tot just arribar al càrrec, adduint que els comptes de Rajoy per al 2018 estaven abocats a l’incompliment. I això malgrat que dilluns, en la presentació del pla pressupostari, el govern espanyol va incloure la “relaxació dels objectius” de cinc dècimes.
La qüestió de fons és que, tot i que la Comissió va comprar els arguments de Calviño i va considerar que demanar a Espanya un ajust de fins a l’1,3% era exagerat, aquest nou objectiu de dèficit s’ha de votar al Congrés per ser efectiu. El no del PP i Ciutadans a la flexibiltzació i l’abstenció dels independentistes va fer fracassar la votació al juliol. Aleshores Sánchez va fer un nou intent portant a la cambra una modificació de la llei d’estabilitat que eliminava la capacitat de veto del Senat (on el PP té majoria absoluta) als objectius i permetia una nova votació. Però Cs i el PP, que tenen majoria a la mesa del Congrés, mantenen bloquejada la tramitació d’aquesta llei, i per això de moment no es pot validar l’objectiu de l’1,8% amb el qual Sánchez vol fer números.
Autonomies damnificades
Com que finalment Sánchez no inclourà el nou límit en els comptes, com a mínim fins que els validi la cambra (dimecres va insistir a demanar als dos partits que aixequin el veto), les amenaces d’actuar per la via legal contra els comptes de la dreta tenen poques possibilitats de materialitzar-se. De fet, a mesura que avançava el dia, fonts de totes dues formacions relativitzaven les acusacions que havien llançat al matí. Però l’anunci suposava la confirmació d’un temor per a les comunitats autònomes, que seran les principals damnificades si no es materialitza la flexibilització.
De les cinc dècimes de més que havia donat Brussel·les, l’Estat se’n va reservar una, dues més van passar a la Seguretat Social, i les dues restants a les comunitats autònomes. Això vol dir que l’impacte en els comptes espanyols serà de 1.200 milions d’euros, una quantitat que no afecta les línies bàsiques del pressupost, segons van explicar fonts d’Hisenda. En canvi, a les comunitats l’impacte sí que serà important, amb 2.400 milions en total. Tot i això, des de la Generalitat van explicar que, d’ençà que van començar a preparar els pressupostos de l’any vinent, no han treballat amb l’objectiu del 0,3% que el govern del PSOE havia anunciat per a les autonomies, sinó amb el 0,1% que ja tenien establert.
LES CLAUS
1. Quina és l’acusació de l’oposició?
El PP va considerar que els nous objectius de dèficit no estan aprovats pel Congrés, com tampoc el nou sostre de despesa, i per això afirmen que s’incompleix l’article 15 de la llei de despesa. Juntament amb Cs van amenaçar de frenar els comptes a la mesa de la cambra baixa, tot i que van rebaixar el to amb les explicacions de Sánchez.
2. Com es defensa el govern espanyol?
Sánchez va dir que presentaran els comptes amb l’objectiu que estigui aprovat en cada moment: per ara, de l’1,3%, cinc dècimes per sota del límit avalat per Brussel·les. Però l’executiu relativitza la dada i deixa entreveure que, digui el que digui el paper, l’objectiu és de l’1,8%, que és el que aspiren a complir.
3. Quin impacte té això per a les comunitats?
Els governs autonòmics hauran de fer els seus pressupostos amb els objectius antics, que preveuen rebaixar el dèficit al 0,1%, en lloc del 0,3% posterior a la flexibilització. Això suposa una capacitat de despesa 2.400 milions inferior en conjunt. En el cas de Catalunya, l’impacte és d’uns 450 milions.
