Pedro Sánchez, més amable amb Rajoy que amb González: “Catalunya ens va unir”

El president espanyol presenta les seves memòries amb Calleja i Milà

La imatge és inèdita. Un president del govern espanyol -de moment- presenta un llibre de memòries. Tots els anteriors inquilins de la Moncloa s’han acabat entregant tard o d’hora a la pràctica literària, però cap d’ells ha publicat en actiu. Això, sumat a l’inici de la precampanya electoral, genera una forta expectativa per la presentació de ‘Manual de resistencia’ (Península), de Pedro Sánchez, tot i que escrit “a quatre mans” amb la responsable de la reputació global d’Espanya, Irene Lozano, segons diu el socialista, tot i que el seu és únic nom que apareix a la portada. 

Sánchez vol explotar la seva imatge de president pop. Contrastar amb l’encotillada presència del seu antecessor, Mariano Rajoy, i també amb les velles glòries del seu partit que tantes vegades li han fet la traveta. Es nota en els mestres de cerimònies que ha triat per a la presentació del llibre, els mediàtics Mercedes Milà i Jesús Calleja, amb qui el cap del govern va compartir un programa de televisió en el qual s’entregava a les aventures extremes. El format li porta problemes. Els dos periodistes, que no amaguen la seva preferència pel candidat -“gràcies pel diàleg”, li diu Milà a la primera intervenció-, fan una mica de periodistes quan el collen perquè expliqui detalls de la guerra interna que va acabar amb el seu lideratge del partit.  I és aquí quan Sánchez deixa anar les primeres pantoflades, i es refereix a Felipe González -i també a Susana Díaz- com a “referents socialistes d’una Espanya que ja no és”, tot i negar que hi hagi “revenja” al llibre.

Més amable es mostra Sánchez amb Rajoy, el president que va deposar. “Catalunya ens va unir”, confessa. “Va tenir un enorme sentit d’Estat” amb la qüestió catalana, rebla. I aprofita l’afalac a l’expresident per criticar el seu successor al PP, Pablo Casado, que defensa l’aplicació de l’article 155 a Catalunya de nou, que ell considera “inconstitucional” i una “absoluta irresponsabilitat”. Milà l’ajuda: “Com segueixin amb això del 155, l’independentisme no tindrà el 47%, tindrà el 80%”, explica, recordant que ella és catalana i viu a Barcelona.

La política espanyola s’ha convertit en un ‘Sálvame’. I la frase anterior s’ha convertit en un clixé. Però la presentació del llibre de Sánchez la reforça. Entre els periodistes acreditats, Chelo García Cortés, del programa de Telecinco, persegueix Milà, que atén les càmeres d’’Espejo Público’, la competència catòdica, i del mateix grup mediàtic que l’editorial que ha publicat l’obra. Fidel al seu estil contundent i cridaner, la presentadora catalana treu el tema de moda en la política espanyola des de l’escenari, la suposada relació del líder de Ciutadans, Albert Rivera, amb la cantant Malú, que incomoda visiblement un Sánchez que potser a hores d’ara ja pensa que hauria preferit el format encotillat de les velles glòries. 

El dinamisme de la presentació contrasta amb la presència barroca del saló Granados de l’hotel Intercontinental, al centre de Madrid, on es presenta l’obra, que ja s’ha convertit en ‘bestseller’ a l’Estat. Un cordó separa el saló noble, amb cinc grans làmpares d’aranya,  i que recorda al saló on ballaven ‘La Bella i la Bèstia’ al final de la pel·lícula de Disney. A la banda bona, els ministres del seu executiu gairebé en ple, socialistes que li van donar suport en la cursa per les primàries, i la resta de ‘vips’, entre els quals hi ha des de periodistes de renom a activistes. Rere el cordó, la segona classe, entre les quals hi ha els secretaris d’Estat, treballadors del ministeri, socialistes de base i també antics col·laboradors estrets de Sánchez, com César Luena, qui va ser número dos al partit, caigut en desgràcia després del seu suport a Patxi López a les primàries i que busca lloc a les últimes files. 

Luena, que ha fet cua com la resta de convidats de segona, escolta des d’aquí com el president espanyol relata la seva ressuscitació com a secretari general del PSOE, després de les primàries en les quals van distanciar-se. Amb l’elaboració de les llistes per a les eleccions del 28 d’abril en marxa, estar a la banda bona de la cinta negra pot ben bé ser el pronòstic de si la pròxima cua serà la del servei d’ocupació