Misc 04/06/2018

Sánchez aspira a un mandat social tot i la seva minoria absoluta

El president espanyol haurà de buscar propostes sense cost i derogar les lleis més polèmiques del PP

i
Dani Sánchez Ugart
4 min
Foto de família de la bancada socialista amb Sánchez, divendres al Congrés.

MadridPedro Sánchez té al davant la tasca titànica de comandar el transatlàntic del govern espanyol amb una minoria parlamentària inèdita a Espanya -i amb una oposició que promet ser furibunda-, sense majoria a la mesa del Congrés de Diputats i sense uns pressupostos propis. Amb aquestes eines semblaria impossible pronosticar un mandat llarg per al flamant president espanyol, però a la cambra baixa pràcticament tothom dona per fet que hi ha Pedro per a estona. Com s’ho pot fer Sánchez per resistir a la Moncloa?

Lleis socials

La manera de dotar de contingut la legislatura que més apunten fonts socialistes és convertint-la, de nou, en un període d’avenç en drets socials. Es tractaria d’aprofitar que tant a Podem com als partits independentistes catalans hi ha bona predisposició per legislar en aquesta direcció per emular, en certa manera, la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero, en la qual es van aprovar projectes com la legalització del matrimoni homosexual. Els set anys de govern del PP han posat un tap en algunes d’aquestes lleis, i en l’etapa de la minoria algunes ja es van començar a tramitar al Congrés, com la de la despenalització de l’eutanàsia. Sánchez ja va detallar al seu discurs durant la moció de censura que pretenia introduir també modificacions legals a favor de la igualtat, un debat molt en voga al carrer i en el qual el PSOE se sent còmode -el govern serà paritari, tenen llistes cremallera…-. Així, hi podria haver damunt la taula una llei d’igualtat que penalitzi les empreses que discriminen per qüestions sexuals, juntament amb el desplegament dels pactes en matèria de violència de gènere.

Derogacions

En negatiu, la legislatura també tindrà un fort component de desmuntatge de les reformes legals repressives en matèria social que ha implantat el PP durant el seu mandat. En aquest sentit, en cercles socialistes es dona per fet que la llei mordassa quedarà anul·lada en els aspectes més polèmics, que ja van suposar una proposició de llei per part de la majoria d’esquerres del Parlament espanyol. També es podrien estudiar canvis en la llei d’avortament. Una de les incògnites és què passarà amb la llei d’educació.

Amb la Lomce, la reforma del PP a mig aplicar, i una comissió del pacte educatiu a mig gas al Congrés, Mariano Rajoy amenaçava d’activar els aspectes polèmics de la norma, especialment les revàlides. Ara Sánchez pot aturar-les. Però ha de decidir si vol rellançar el pacte educatiu o si prefereix tirar pel dret i elaborar de cap i de nou una llei amb pocs números d’acabar aprovada aquesta legislatura.

Catalunya

Sánchez rebrà la carpeta catalana en un dels moments més dolços per als seus interessos dels últims mesos. Amb el Govern format i el 155 aixecat, el nou president espanyol haurà de ponderar en la seva relació amb Catalunya el risc assegurat que l’oposició de dretes faci servir la seva voluntat de diàleg per acusar-lo de traïdor. El primer objectiu és encetar una nova etapa destinada a desescalar el conflicte. Els partits independentistes ja estan posant sobre la taula modificacions en la política que ha seguit fins ara el govern de Rajoy, com ara la negativa a acostar els presos, que està en mans d’Institucions Penitenciàries, que depèn del ministeri de l’Interior. Tot i que el moviment, un cop finalitzada la instrucció, tindria lògica, de ben segur que el PP i Cs, en cas que acabi passant, ho fan servir com a arma llancívola contra Sánchez. I aquesta serà la tònica habitual de la legislatura, perquè Rajoy ja li va exigir que aclarís si pensava mantenir el control financer de la Generalitat o si ordenaria a la fiscalia que retirés els càrrecs contra els polítics independentistes perseguits per l’1-O.

Economia

Amb els pressupostos de Rajoy aprovats, Sánchez tindrà poc marge en matèria econòmica. Si els vents continuen sent a favor, podrà posar sobre la taula alguna millora, aprovada en forma de decret. Però tindrà poc marge, i no només pels comptes. Sánchez no vol passar a la història com un nou president socialista que va disparar el dèficit. En el discurs d’investidura va deixar clar que seria obedient amb les limitacions europees en matèria de política econòmica, i això implica no estirar més el braç que la màniga. Amb polítiques de despesa importants compromeses per Rajoy, com la pujada de les pensions segons l’IPC d’aquest any, o l’equiparació salarial dels cossos policials, el nou ministre d’Economia ja haurà d’aguditzar l’enginy per tancar l’any d’acord amb les exigències. Així que hi haurà poc marge per a alegries.

Oposició

Al davant, el nou cap del govern espanyol es trobarà una oposició furibunda. La jugada de la moció de censura ha descol·locat un PP que se sent traït i que, previsiblement, haurà de buscar líders en els pròxims mesos -tot i que ningú al partit s’atreveix a descartar que Rajoy es vulgui quedar sine die -. L’esperança per a Sánchez és que, previsiblement, Rivera i el PP atacaran pel mateix flanc, l’espanyolisme, i tindran una lluita a la dreta per veure qui s’embolcalla millor amb la bandera. Si passa això, i a la vegada la situació a Catalunya es calma, Sánchez pot aspirar a emergir com el constitucionalista tranquil, paper que fins ara havia ocupat Rajoy amb cert èxit. Podem haurà de decidir si li fa oposició o actua de soci fidel. És de preveure que en un inici els dos partits s’entenguin, però a mesura que s’acostin les eleccions Pablo Iglesias haurà de marcar perfil propi.

Eleccions

I quan seran aquestes eleccions? Al Congrés ningú les espera aviat. Un cop resolta la incògnita dels pressupostos, Sánchez té marge per convocar els comicis. El pla de Mariano Rajoy era prorrogar-los l’any que ve i acabar amb eleccions el març del 2020. Però el flamant president espanyol té la intenció d’intentar tirar endavant uns nous comptes per al 2019 que el farien somiar a finalitzar el mandat i arribar a l’estiu del 2020. Si no aconsegueix uns pressupostos propis, ho tindrà difícil per anar tan enllà, perquè hauria de prorrogar uns comptes que no són seus, sense l’excusa que té ara, de falta de temps per aprovar-ne uns de nous. Però amb l’accés a la presidència, i tot i les promeses de consensuar la data i d’estar-se pocs mesos a la Moncloa, la convocatòria electoral ara per ara és només en mans de Sánchez.

stats