Santamaría, presidenta pel 155

MadridHa sigut l’encarregada de comandar la resposta de l’Estat al Procés, especialment des que Mariano Rajoy va ser investit president espanyol per segona vegada, avui fa justament un any. Al ritme de la seva batuta s’han mogut els agents del CNI a Catalunya, centrats a desballestar la logística independentista però que no van aconseguir frenar les urnes l’1-O. Va idear una operació diàleg que va fer que visités Catalunya gairebé setmanalment però que va quedar-se en no res. I ha sigut l’arquitecta de la resposta legal, amb una allau de recursos al Tribunal Constitucional contra cada pas endavant de l’independentisme. Ahir, a més, es va convertir en presidenta de la Catalunya del 155; una mena de virreina imposada pel govern espanyol a través de la intervenció de l’autonomia que serà l’encarregada de fer totes les funcions que estatutàriament li corresponen al president de la Generalitat.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar ahir els decrets que despleguen l’aplicació del 155, així com el decret de dissolució del Parlament de Catalunya i la convocatòria d’eleccions autonòmiques per al 21 de desembre. Entre les sorpreses d’aquests textos, a més de la destitució del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que no va ser anunciada divendres per Rajoy, hi havia la delegació de les funcions de president que Rajoy -que assumeix oficialment el rol de Puigdemont- feia en Santamaría.

Discutida a la Moncloa

El paper de la vicepresidenta en la gestió de la resposta al Procés ha sigut molt criticat tant pel sobiranisme com per la dreta mediàtica més radical a Espanya. Uns criticaven la nul·la voluntat de diàleg, els altres s’exasperaven per la previsibilitat del seu antídot al sobiranisme i per la falta de contundència. Recurs a recurs, Santamaría, advocada de l’Estat “de poble”, com ella mateixa reconeix, ha sigut el braç executor de la recepta de Rajoy, i continuarà liderant-la tot i que amb les crítiques per la seva tasca amb Catalunya es comença a posar en dubte fins i tot dins del consell de ministres, sobretot després de la constatació del fracàs rotund de l’operació per avortar el referèndum de l’1-O. Les urnes, les paperetes i les cues de votants van exasperar tant l’executiu espanyol, ferit en l’orgull, que van unes ordenar unes càrregues policials contra els votants que van fer la volta al món i van posar el Procés a l’agenda mediàtica internacional. I van començar aleshores a multiplicar-se les veus que demanaven explicacions a la vicepresidenta, que va centrar tots els seus esforços a intentar, justament, evitar que es votés.

Aval de Rajoy

Però Mariano Rajoy li manté la confiança, com ho demostra la delegació de funcions que va publicar ahir el BOE. El diari oficial reflectia també l’assumpció de funcions pels diversos ministeris de les carteres dels consellers cessats, així com el tancament de les ambaixades i el cessament dels alts càrrecs d’Interior i dels delegats de la Generalitat a Madrid i Brussel·les. A partir d’ara, segons els decrets publicats, el consell de ministres assumirà les funcions del consell de Govern de la Generalitat. Ahir, el secretari d’estat d’Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, ja va presidir una reunió de subsecretaris d’estat dels ministeris que han assumit les noves funcions per decidir com s’operarà a partir d’ara. Els dubtes sobre les possibilitats d’aplicar efectivament el 155 són molts. Els nous comandants de l’administració autonòmica encaren la tasca amb la incògnita de si els consellers cessats pel 155 faran un pas enrere o si intentaran mantenir-se en el càrrec sota el paraigua de la flamant República. També falta veure quina serà la resposta dels funcionaris i altre personal de l’administració catalana.

Rajoy és tan conscient d’aquesta dificultat que divendres va anunciar que la convocatòria d’eleccions autonòmiques seria el 21 de desembre, en una jugada que pretén fer miques el relat independentista posant els partits davant de la disjuntiva d’acceptar el marc autonòmic o rebutjar-lo. El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va assegurar ahir que l’executiu veuria amb bons ulls que Carles Puigdemont es presentés a aquestes eleccions. “Puigdemont i tots els líders polítics poden participar en les eleccions perquè estan en el seu dret. Seria bo perquè és una manera que els catalans jutgin i opinin sobre les polítiques que ha portat a terme el senyor Puigdemont en l’últim any”, va assenyalar Méndez de Vigo en una entrevista amb Reuters, on va subratllar que si el president es nega a abandonar el seu càrrec el govern espanyol reaccionarà amb “intel·ligència i sentit comú”.

Tot i haver-lo considerat “inhabilitat” com a interlocutor en més d’una ocasió, el govern espanyol no podria evitar que es presentés, si no l’inhabilita la justícia. I és justament el flanc judicial el que es pot agitar a partir de la setmana que ve. El BOE deixava clar ahir que ni Puigdemont ni els seus consellers tenen “firma” per autoritzar actes administratius en nom de cap departament de la Generalitat. Si ho fan, avisen fonts de la Moncloa, podrien incórrer en un delicte de suplantació de funcions, que s’afegiria, en el cas de Puigdemont, als càrrecs que li imputi la fiscalia, que valora querellar-se per rebel·lió demà mateix. I això sí que podria desembocar en la inhabilitació del president, segons la legalitat espanyola. També el Tribunal Constitucional es pronunciarà sobre la declaració d’independència, previsiblement per suspendre-la.

Entre les noves mesures que es podran plantejar a partir d’ara a l’empara del 155, la Moncloa no descarta que hi hagi més cessaments d’alts càrrecs, sobretot d’aquells que no assumeixin la nova estructura. Desenes de secretaris generals i directors generals del Govern tenen al davant el dilema de decidir quina legitimitat obeeixen. Venen dies convulsos i de desconcert.