Sectors del PP demanen cessar de portaveu Dolors Montserrat
Casado li ha fet un toc d’atenció, però de moment la mantindrà
MadridUna intervenció per oblidar de la portaveu del PP al Congrés de Diputats, Dolors Montserrat, ha destapat la caixa dels trons de la crítica interna contra la successora del carismàtic Rafael Hernando. L’embolic que es va fer durant la sessió de control al govern espanyol de dimecres, en què va interpel·lar la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, amb poca fortuna oratòria, ha servit d’excusa perquè alguns sectors del partit, que feia setmanes que insinuaven el malestar amb el to de la portaveu, comencin a demanar el seu cap de manera més indissimulada, segons van explicar ahir diverses fonts populars a l’ARA.
De moment, el president del partit, Pablo Casado, té intenció de mantenir-la en el càrrec, però, tal com asseguren fonts de la direcció del PP, l’exministra de Sanitat ha rebut un toc d’atenció dels dirigents del partit, que admeten que la intervenció al debat d’aquest dimecres va ser desafortunada, tot i que eviten elevar l’anècdota a categoria. Tanmateix, la remor de fons sobre el paper de Montserrat no és nova. Fa dues setmanes que la responsable de coordinar l’estratègia parlamentària dels conservadors no apareix a la junta de portaveus, on es decideixen els temes que es tractaran en el ple. Fonts del PP ho justifiquen dient que en tots dos casos hi havia una explicació per a l’absència, però el fet és que la roda de premsa posterior a la junta de portaveus i la pregunta setmanal a la vicepresidenta espanyola són els dos moments de lluïment del portaveu parlamentari de cada grup. Des d’aquest càrrec, quan el PP era l’oposició de José Luis Rodríguez Zapatero, una jove Soraya Sáenz de Santamaría es va consolidar com a valor a l’alça del PP, però al partit no creuen que Montserrat vagi pel mateix camí.
En un discurs ple de dubtes i exageracions, Montserrat va arribar a acusar el PSOE de pagar prostitutes amb diner públic o de negociar els comptes “a Waterloo, en una herriko taberna i a la datxa de Galapagar”, entre altres perles. La intervenció aviat es va convertir en carn de mem: als mitjans d’esquerres però també en cercles i mitjans de comunicació afins, i això va acabar donant ales a la crítica interna, que considera que no és el primer cop que la pregunta de Montserrat a Calvo és confusa.
Les fonts de la direcció consultades per aquest diari no van negar que la intervenció de la portaveu va ser desafortunada. “Ara sembla que al primer error han de cessar-te”, reflexionava un membre de l’equip de Casado, que descartava canvis imminents en el grup parlamentari. Els canvis suposarien obrir una crisi interna que el partit vol defugir, sobretot a les portes d’unes eleccions.
Però al desembre el partit té previst començar a anunciar candidatures per a les municipals i autonòmiques, i aleshores el recanvi de Montserrat es podria justificar de manera poc traumàtica: per omplir la candidatura a l’alcaldia de Barcelona, on els conservadors busquen una figura potent per contrarestar Manuel Valls i capgirar les enquestes, que els situen fora del consistori. Montserrat no vol ni sentir a parlar d’aquesta possibilitat. La portaveu vol continuar en el càrrec, i al seu entorn asseguren que senten que tenen el suport de la direcció. Argumenten, a més, que el fet que una catalana tingui un lloc de responsabilitat a Madrid serveix per demostrar que donen importància a la qüestió catalana.
Quota de Cospedal
De fons hi ha un debat d’equilibris interns. Montserrat va ser la portaveu de campanya de María Dolores de Cospedal a les primàries, i Casado va haver d’integrar-la al seu equip, un cop va ser escollit president amb el suport de l’ex secretària general. El flamant líder popular va preferir no integrar-la al moll de l’os de l’executiva per fer i desfer orgànicament, però va perdre l’oportunitat de posar al Congrés algú de la màxima confiança. Ara ha de decidir si cedeix a les pressions.
