PRIMÀRIES AL PP
Misc 21/06/2018

Tots volen ser el candidat conciliador al PP

Feijóo els demana que sumin esforços i s’ofereix per liderar el partit el 2020

i
Dani Sánchez Ugart
3 min
Feijóo, ahir, després de la reunió del govern gallec.

MadridEl temor a la trencadissa que pot provocar el procés de pseudoprimàries obert pel PP per triar el futur president ha fet que els candidats centrin els esforços a mostrar-se conciliadors. Tant Soraya Sáenz de Santamaría com María Dolores de Cospedal són conscients que el seu principal llast és, justament, la rivalitat indissimulada que han anat alimentant durant els últims anys. I estan invertint molts minuts de la precampanya (la campanya no arrencarà oficialment fins que no siguin proclamats els candidats, aquest divendres) a posar la seva cara més amable i deixar clar que si són escollides no purgaran els rivals.

L’exvicepresidenta espanyola, que ahir va centrar la seva activitat pública en diverses entrevistes als mitjans de comunicació, va esforçar-se per mostrar la seva lleialtat al partit, i va assegurar en una entrevista a la Cope que si la seva rival surt victoriosa l’ajudarà “des del minut zero” i sense demanar cap càrrec. Santamaría va insistir diverses vegades en aquesta idea, i va afegir: “El meu adversari no és Cospedal, ni Bayo, ni Casado, ni Margallo. Ho és el PSOE”. Unes declaracions gairebé calcades a les que va fer la portaveu de la campanya de Cospedal, Dolors Montserrat, minuts després en una altra entrevista de televisió. La mateixa exministra de Defensa, que ha tingut històricament més dificultats per dissimular el seu antagonisme amb Santamaría, va afirmar que si guanya comptarà “amb tothom”.

Tot i així, cap de les dues es va estalviar retrets més o menys velats a l’altra. Cospedal va tornar a treure pit d’haver “donat la cara” pel PP fins i tot en el moments més durs, enmig dels escàndols de corrupció, però va dir que la militància prefereix això que “als que s’amaguen”. L’entorn de Cospedal critica que Santamaría es va refugiar al govern i no va presentar batalla pels seus companys de partit en aquests moments durs.

I qui ha sabut llegir al seu favor aquesta rivalitat és qui se situa com a tercer candidat amb més possibilitats, Pablo Casado. El vicesecretari de comunicació, que és qui ha presentat més avals, està centrant gran part del seu discurs de campanya a presentar-se com la persona de consens que pot evitar la temuda trencadissa que podria suposar la victòria d’una de les dues candidates. “Qualsevol altra candidatura podria fracturar el partit”, va afirmar ahir en un acte a Lleó. Casado ha dissenyat una campanya diferent de la dels seus rivals, i més semblant a la que va fer el líder del PSOE, Pedro Sánchez, en les primàries en què va doblegar Susana Díaz. El més jove dels set candidats a liderar el PP té previst recórrer les 50 províncies espanyoles, i ha demanat als líders territorials que donin “llibertat de vot” als seus afiliats perquè l’aparell del partit no incideixi en el resultat. Casado és conscient que les altres dues candidates, que han acumulat més poder, són les que tenen el control dels quadres.

Feijóo no es posiciona

Tot i les mostres de conciliació, les crides a la unitat continuen sent la tònica. I ahir el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, en qui molts veien l’esperança d’una candidatura unitària que no es va materialitzar, va confessar que li agradaria que hi hagués una fusió de candidatures abans del congrés, perquè el partit no arribés dividit en set. Feijóo, que no es va posicionar, es va oferir per liderar el partit el 2020, quan finalitza el seu “compromís amb els gallecs”, tot i que va dir que no creia que calgués, perquè aleshores ja hi haurà un president.

stats