LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

L’acord amb Podem allunya Sánchez de les eleccions

La Moncloa diu que està “absolutament descartat” avançar-les, i el calendari les situa d’aquí un any

Íñigo Errejón va popularitzar la idea de la “competència virtuosa” entre Podem i el PSOE com a única via per garantir una alternativa sòlida i estable d’esquerres per al govern espanyol. I, tot i l’arraconament que ha patit dins de la seva formació per haver desafiat el lideratge de Pablo Iglesias, la seva idea està presidint l’estratègia dels dos partits des de l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa, i de manera més intensa en les últimes setmanes, que han servit per deixar enrere els xocs que van refredar les relacions abans de les vacances d’estiu. El president espanyol ha assumit que necessita permetre que el partit lila s’apunti victòries en matèria social per garantir-se l’estabilitat, i Iglesias ha acceptat empassar-se gripaus com l’austeritat fiscal imposada per Brussel·les si no vol fer implosionar la legislatura. I és en aquest context que els dos dirigents van avançar dijous en un acord de legislatura que permet posar fil a l’agulla a l’aprovació dels pressupostos del 2019, i que ha incrementat el convenciment a la Moncloa que no caldrà convocar eleccions de manera imminent.

Ara per ara està “absolutament descartat” avançar els comicis, va dir ahir la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, que va congratular-se pel to i el contingut de la trobada entre els dos líders. L’executiu espanyol no es planteja, doncs, aprofitar la crisi de govern oberta a Andalusia, que situa les eleccions a la comunitat abans de final d’any, per obrir les urnes a tot l’Estat. El motiu és que, amb un acord pressupostari amb Podem que es dona gairebé per descomptat, Sánchez té prou força al Congrés per dur fins a les últimes conseqüències la tramitació dels comptes del 2019.

A Sánchez, però, encara no li surten els números. Amb Podem, el PSOE suma 155 diputats, 21 per sota dels necessaris per a l’aprovació final dels pressupostos. Això fa imprescindible la connivència dels mateixos partits que van votar a favor de la moció de censura (els independentistes i el PNB). Però sí que té els escons suficients per continuar els tràmits parlamentaris i mirar de negociar amb els partits petits fins al març de l’any que ve, quan s’haurien d’aprovar de manera definitiva els comptes si es presenten al novembre, a la qual cosa Sánchez s’ha compromès aquesta setmana. Amb un nod’entrada de Podem, i un projecte de pressupostos avalat per només els 84 diputats socialistes, estaria difícilment justificat allargar el temps de negociació pressupostària i els comicis serien més a prop. Però amb 155 escons, Sánchez tindria prou arguments per quedar immers en la negociació pressupostària amb independentistes i nacionalistes bascos fins a principis de l’any que ve. I, tot negociant, perdria l’únic forat al calendari per convocar els comicis, abans de la tardor de l’any que ve. Aleshores, en cas que els comptes fracassessin en la votació definitiva i Sánchez volgués complir amb la seva promesa de no governar prorrogant per segona vegada els comptes de Mariano Rajoy, aquest seria el moment de convocar els comicis. Però el fet que ja hi hagi previstes unes eleccions municipals, europees i també autonòmiques en les comunitats de règim comú per al maig, dona l’excusa perquè la convocatòria no sigui immediata. Així, el calendari endarreriria les eleccions generals a la tardor del 2019, d’aquí un any. El president espanyol hauria aconseguit allargar el seu mandat durant un any i mig sense tenir gairebé cap corpus legislatiu. En aquest temps, els estrategs de la Moncloa preveuen seguir aprovant mesures simbòliques en camps com la memòria històrica i els drets socials, amb l’esperança que continuï la tendència alcista a les enquestes que els permeti guanyar còmodament les eleccions de l’any que ve.

Pinça PP-Cs

El principal impediment per a aquest pla, que ara és el que més força té a les sales de màquines socialistes davant la dificultat d’arribar a acords per als pressupostos amb els independentistes que permetin esgotar el mandat, és la pinça del PP i Ciutadans. Tot i que els dos partits de dretes no tenen majoria al Congrés, sí que controlen la mesa de la cambra baixa, i això els dona la capacitat d’imposar els seus ritmes, com van fer aquesta setmana amb el veto a la reforma exprés de la llei d’estabilitat que hauria permès obviar l’aprovació dels objectius de dèficit al Senat, on el PP té majoria absoluta. La cambra va decidir que la llei avancés per la via ordinària, i això fa impossible que quedi aprovada abans de final d’any. Per tant, Sánchez haurà de fer els comptes amb el sostre de despesa de Rajoy, 5.000 milions més baix.

Un procés que es podria allargar un any sense acord

Pedro Sánchez s’ha compromès a enviar unes línies fonamentals dels comptes a l’octubre, i a presentar-los al Congrés al novembre. Això iniciaria els tràmits.

El calendari ordinari situaria la votació definitiva al març. Aleshores caldrien els vots dels independentistes i el PNB, a més dels de Podem i el mateix PSOE.

Si no aprovés els comptes hauria de convocar eleccions, però al maig hi ha municipals, i seria difícil encabir-les abans de l’estiu. Això les situaria al setembre.