Una campanya crispada que obliga els partits a ressituar-se

MadridL’avançament electoral que va anunciar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest divendres ha enganxat els partits polítics espanyols amb el peu canviat. Tot i que de portes enfora totes les formacions de l’oposició feia mesos que li reclamaven que posés les urnes per a unes generals, en els plans que havien elaborat els estrategs dels partits els temps electorals no eren aquests. El president espanyol va instal·lar la idea que resistiria a la Moncloa uns mesos més, encara que no tingués pressupostos, una assumpció que també havien fet els partits catalans en el moment de decidir presentar una esmena a la totalitat. Per això la primera data marcada en vermell als calendaris dels líders dels partits espanyols era la del 26 de maig, un superdiumenge electoral amb el qual havia amenaçat en públic el ministre de Foment, José Luis Ábalos, i que ni tan sols es preveia com l’opció més probable, que passava per uns comicis a la tardor.

Les eleccions arribaran amb la consolidació d’un bloc de dretes i nacionalista espanyol, fonamentat en el pacte del PP, Ciutadans i Vox a Andalusia, després d’uns comicis que van materialitzar l’amenaça de la ultradreta. La foto de Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal en la fallida manifestació de la plaça Colón de Madrid, fa una setmana, va ser contemplada amb eufòria per la Moncloa com una consolidació de la foto de les tres dretes, que interessa a un Sánchez obstinat en presentar-se com l’opció moderada entre aquest nacionalisme espanyol i l’independentisme català. El president espanyol voldrà polaritzar una campanya amb la novetat de la ultradreta i amb una dreta tradicional més encesa que mai, que fa preveure puntes de crispació.

La crisi de Podem, soci imprescindible per reeditar qualsevol pacte d’esquerres, i les fronteres que pugui establir Cs en els pactes, seran els altres aspectes clau d’una campanya marcada pel judici del Procés, que donarà una plataforma addicional a Vox. Sánchez ha donat dos mesos i mig a tots els partits per ressituar-se. I han iniciat una cursa per refer-se del moviment inesperat del president espanyol, que ha recuperat la iniciativa.

Apagar la guerra interna amb les urnes

La prioritat de Pedro Sánchez és mobilitzar el seu electorat i, des del punt de vista orgànic, només ho podrà fer si compta amb el suport de les federacions socialistes. Algunes estan controlades per barons que l’hi tenen jurada al secretari general, que va tornar enfortit del cop de palau que havia patit i que va desobeir el mandat del comitè federal de no acceptar els vots independentistes per arribar a la Moncloa. Sánchez és orgànicament fort i lidera les enquestes. A més, la convocatòria d’eleccions el 28-A obligarà aquests líders territorials a bolcar-se en la campanya del president espanyol, perquè només una victòria clara socialista els val per intentar revalidar governs autonòmics, molts dels quals estan en dubte per l’auge de la dreta. Les crítiques de les últimes setmanes al diàleg del president espanyol amb el Govern han quedat apagades després del trencament de les relacions, i previsiblement passaran a la història com a mínim fins a la cita amb les urnes.

Aturar la fuga a Vox sense perdre el centre

Pablo Casado reclamava a Pedro Sánchez que convoqués eleccions des que va arribar a la presidència del PP. I ara que les ha convocat per a l’abril diu que s’hauria d’haver esperat fins al 26 de maig. El president del PP arriba a la cita amb les urnes més aviat del que havia previst, i haurà de rectificar l’estratègia, que en les últimes setmanes, sobretot després de les eleccions andaluses, ha centrat a extremar el discurs a la dreta per frenar la sagnia de vots cap a Vox. Tan bon punt els pressupostos van quedar descartats al Congrés, Casado va demanar a Ciutadans i al partit d’ultradreta de fer un “front comú” contra Sánchez, explicitant la seva estratègia de liderar un bloc de dretes contra el president espanyol de la qual no s’ha amagat mai. El president del PP té crèdit intern, tot i que la seva duresa és criticada en privat per alguns dirigents. Tot i això, s’ho juga tot als comicis, que li arriben abans de completar el seu pla per frenar primer la sagnia de votants cap a Vox i després presentar batalla per buscar el vot més moderat i de centre.

L’efecte balsàmic de les eleccions en la crisi interna

Podem és, dels quatre grans partits espanyols, el que arriba a les eleccions amb una situació interna més delicada. La formació lila acaba de veure com Íñigo Errejón, que va ser número dos del secretari general, Pablo Iglesias, es despenja de la sigla per volar sol en les eleccions de la Comunitat de Madrid. Paradoxalment, també és la formació que surt més beneficiada, com a mínim des del punt de vista intern, de la convocatòria electoral, perquè la proximitat dels comicis i el fet que arribin abans de les municipals i autonòmiques desdibuixa qualsevol possibilitat d’una rebel·lió interna prèvia. Iglesias ja va ser designat candidat a les eleccions en unes primàries i Errejón ha deixat clar aquesta setmana que no pensava plantar cara en aquesta batalla. Tot i així, la fractura interna ha reduït la intenció de vot, i els líders de la formació lila tenen el repte de recuperar la il·lusió perduda entre les bases pel trauma.

Amb poc temps per recuperar l’espai de centre

El partit d’Albert Rivera havia posat en les eleccions municipals del maig, i sobretot en la conformació de governs posterior, les seves esperances de recuperar el centre, amb pactes a l’esquerra (amb el PSOE d’aquells barons que han plantat cara al president espanyol per la seva política amb Catalunya) i amb el PP en altres territoris. Amb aquest joc a dues bandes, els taronges tenien la intenció de desdibuixar el record, avui ben viu, de la foto de la plaça Colón amb Pablo Casado i Santiago Abascal, president de Vox, i que incomoda el partit sobretot per la repercussió europea -el candidat a l’Eurocambra, Luis Garicano, va qualificar la formació d’ultradreta de “populistes”-. La foto era una prolongació del pacte andalús que compactava l’amenaça de la triple dreta que explotarà Sánchez, i ara maniobrarà per retrobar la centralitat perduda, negant-se a pactar amb Sánchez però obrint-se a fer-ho amb el PSOE si prescindeix del seu líder.

Una plataforma impagable al Suprem

Tot apunta que les eleccions del 28 d’abril representaran l’entrada d’un partit netament ultradretà al Congrés espanyol. Vox va tenir en les eleccions andaluses una plataforma de llançament que els mitjans de comunicació espanyols han ajudat a enfortir i que els dos partits amb qui aspira a compartir la banda dreta de l’arc parlamentari han acabat de blanquejar amb fotografies com la de la manifestació de Colón. El lideratge de Santiago Abascal és fort i indiscutit, i el partit té una oportunitat de consolidar-se gràcies al judici del Procés, que li donarà minuts de televisió durant tota la precampanya i la campanya, amb espots impagables com l’interrogatori a Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría. Tota una oportunitat per als d’Abascal per burxar en la presumpta tebior de la “dreteta covarda”, com va anomenar el PP, en el primer gran acte de partit, el líder ultradretà i ex-PP.