QUI MARCA ARA L’ESTRATÈGIA SOBIRANISTA?
Misc 08/09/2018

100 dies de gestos i contradiccions

Sánchez arriba a la primera Diada de president amb l’únic pla de desescalar i esperar temps millors

i
Dani Sánchez Ugart
4 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la comissió executiva del PSOE ahir a Ferraz.

Delegat a MadridPedro Sánchez encara la seva primera Diada des de la Moncloa en plena celebració dels 100 dies de govern i en un moment dolç, després del principi d’acord amb Podem per als pressupostos, que el fan somiar amb la possibilitat d’allargar el mandat com a mínim un any més. Però el president espanyol aguanta la respiració amb la vista posada a Catalunya, conscient que el més calent és a l’aigüera i que s’acosten dates clau que poden arruïnar l’objectiu de desescalar la tensió amb la Generalitat que s’ha marcat.

En aquests 100 dies, i amb aquesta voluntat de destensar en ment, Sánchez ha modificat l’aproximació que tenia Mariano Rajoy. En lloc de donar l’esquena als independentistes i tractar-ho com un assumpte legal, el nou inquilí de la Moncloa ha optat per abraçar el diàleg i la bilateralitat i dissenyar una estratègia plegada de gestos per mirar de seduir els sectors de l’independentisme desencantats amb la falta de direcció de la qual sembla ser víctima el Procés, i donar als dirigents sobiranistes moderats arguments per mantenir-se allunyats de les temptacions de desobediència. Però no tot han sigut bones cares. A l’hora de prendre decisions, ha caigut sovint en contradiccions o canvis de criteri, com amb la defensa del jutge Pablo Llarena davant els tribunals belgues, que inicialment va optar per no pagar, però que després de rebre la pressió del Consell General del Poder Judicial, de bona part dels mitjans de comunicació espanyols i del PP i Ciutadans, va decidir-se a sufragar.

Sensible a pressions

I és que el president espanyol s’ha demostrat molt sensible a les pressions dels sectors més nacionalistes espanyols pel que fa a Catalunya. Va incloure els llaços grocs en la Junta de Seguretat després d’una campanya mediàtica i política de la dreta per dur-los a la primera línia de l’actualitat, i fins i tot ha evitat donar aparença de tracte especial a Catalunya citant Torra el segon a la Moncloa en l’ordre de creació de les comunitats autònomes. Potser per aquesta sensibilitat a les pressions, el canvi en la relació entre els dos executius està de moment més en el terreny dels gestos que en el de la realitat. Només arribar a la Moncloa ja va deixar clar que el Sánchez president no seria l’encès líder de l’oposició que havia dibuixat la diana sobre el president de la Generalitat, Quim Torra, acusant-lo de “xenòfob” i de ser “el Le Pen espanyol”. En lloc d’això, el socialista va convidar el president de la Generalitat a la Moncloa, on van mostrar sintonia en una llarga trobada que va acabar amb un bucòlic passeig pels jardins del palau governamental, amb una visita a la font de Guiomar, on Antonio Machado es trobava en secret amb la seva amant Pilar de Valderrama, com a cirereta del pastís.

De la cita en van sortir alguns acords, com la recuperació de les Bilaterals o el compromís d’aixecar els recursos a algunes de les lleis catalanes que Mariano Rajoy va dur davant del Tribunal Constitucional (sobretot les de contingut social), que de moment no s’han concretat en accions. A més, la trobada va servir per constatar que els dos líders tenen idees diametralment oposades de quin camí ha d’emprendre la Catalunya de després de l’1-O. El socialista ha refermat la seva aversió al dret a decidir, i proposa un referèndum “d’autogovern” que obvia que la meitat de catalans ja han desconnectat del projecte espanyol. No només això, sinó que passa la pilota als partits independentistes, que són els que haurien de posar-se a redactar un nou Estatut: un escenari quimèric del qual Sánchez és perfectament conscient.

Procastinar

Tot plegat fa concloure que l’objectiu del president espanyol no és resoldre el problema, sinó controlar-ne els efectes. Que no se li faci gros a les mans, per poder sobreviure a la Moncloa sense sotracs fins a finals de l’any que ve o mitjans del 2020 (depenent, justament, de si els independentistes li donen els vots per als pressupostos de l’any que ve o no). Per això farà de bomber davant de les peticions incendiàries de Pablo Casado i Albert Rivera. Ahir el líder popular ja li demanava que apliqués el 155, una intervenció que volen ampliar als Mossos, l’escola i els mitjans, segons fonts del PP, informa Mireia Esteve. D’altra banda, restarà importància als flirtejos amb la unilateralitat de Torra, mentre siguin només de paraula, com ja va fer amb la crida a “atacar” l’Estat que va fer el president de la Generalitat, i que després va matisar.

Amb un independentisme mancat de rumb, l’estratègia de fer equilibris i cuidar les maneres pot permetre-li seguir avançant sense prendre mal. Però s’acosten dates clau, amb la sentència del Procés a la vista, que pot fer canviar el pas a la Generalitat. Davant d’accions concretes, Sánchez, que ha defensat que la solució al conflicte no és als tribunals, haurà de donar respostes concretes, i de moment ja ha avisat que estaria disposat a tornar a aplicar el 155 si el Govern emprengués la via unilateral, tot i que és un escenari que no es vol ni imaginar.

Sánchez ha canviat les formes. El fons encara és una incògnita.

stats