Els pactes estrella de Rajoy, en via morta

MadridMariano Rajoy va batejar aquesta legislatura com la del “diàleg”. Conscient que la seva minoria parlamentària l’obligaria a fer concessions a l’oposició i per aconseguir l’abstenció del PSOE a la seva investidura, el president espanyol va estructurar a través de grans pactes d’estat les prioritats d’un mandat que s’albirava difícil. Eren els pilars sobre els quals volia construir l’etapa de govern per escapar-se d’un previsible bloqueig. La majoria d’aquests acords, com el Pacte de Toledo, el d’educació o el de la violència de gènere, van comptar amb la participació inicial dels partits de l’oposició, que van veure en la proposta una oportunitat per mirar de posar fre a les polítiques liberals impulsades per l’executiu en l’anterior legislatura, amb majoria absoluta. Ara, gairebé un any i mig després de la investidura, la majoria d’aquests pilars s’han ensorrat, i la legislatura del diàleg s’ha convertit en la del bloqueig.

Pensions

L’arma llancívola que posa en perill el Pacte de Toledo

El de la sostenibilitat del sistema de pensions és un dels reptes més urgents per a l’estat espanyol. Rajoy va marcar la prioritat de reactivar el Pacte de Toledo per trobar una solució a llarg termini. Però, mentrestant, el president espanyol ha tirat endavant amb el factor de sostenibilitat, que contenia un augment raquític de les pensions del 0,25% que enguany, amb la inflació a l’alça, ha indignat els jubilats, que han pres el carrer per demanar-ne un augment. Tant Podem com el PSOE s’han afegit a la reclamació, i han dut al Congrés iniciatives per apujar les pensions que han dinamitat el consens que buscava el president espanyol. La setmana passada va haver de sotmetre’s a l’esbroncada dels partits de l’oposició.

Educació

El PP i Ciutadans es queden sols per la falta d’inversió

Rajoy era conscient que l’oposició tenia tota la intenció de desmantellar la Lomce, la llei d’educació de la majoria absoluta coneguda com a llei Wert. Per això, va oferir deixar en suspens el seu desplegament (que inclou les revàlides) a canvi que els partits s’asseguessin al voltant d’una subcomissió al Congrés que busqués un pacte educatiu. Això va funcionar fins fa tot just dues setmanes, quan el PSOE se’n va desmarcar perquè el govern del PP es negava a incrementar la despesa, com reclamava la comunitat educativa. Després s’hi va afegir Podem, i la setmana passada els partits independentistes van deixar sols Cs i el PP, que no tenen majoria.

Finançament autonòmic

El PP tira pel dret amb una proposta pròpia

Un altre dels flancs en què Rajoy pretenia arribar a acords era en el finançament autonòmic. El model actual està caducat des del 2014 i Cristóbal Montoro havia d’oferir un recanvi a les comunitats. Però la falta d’acord amb les del PSOE ha fet que el PP tiri pel dret i hagi consensuat amb els seus barons un document propi que servirà com a base de treball, tot i que sense els vots socialistes no pot tirar endavant.

Violència de gènere

El debat de la igualtat complica fins i tot el flanc més plàcid

El pacte contra la violència de gènere és el que ha generat més consensos fins ara, però fins i tot aquí han començat a saltar espurnes, després de la vaga feminista del 8-M. L’oposició critica que Rajoy té bloquejats 200 milions compromesos en la lluita contra la violència de gènere.

Reforma territorial

Una comissió que no sembla que pugui generar consensos

A canvi del suport del PSOE al 155, Rajoy va afegir un nou pacte: una comissió de reforma territorial que acabés amb una modificació de la Constitució. Fins ara, la comissió ha constatat la distància abismal de les propostes dels partits, i serà difícil arribar a un consens.