El fracàs pressupostari precipita les eleccions a Espanya
El 28 d’abril guanya punts entre les opcions que sospesa Pedro Sánchez, que aquest dimarts decidirà
MadridEl debat de les esmenes als pressupostos generals de l’Estat es va convertir dilluns en un primer acte de precampanya per als partits, enmig dels rumors de la data dels comicis, amb el 28 d’abril com a dia amb més possibilitats, segons fonts de l’executiu. Pedro Sánchez decidirà avui, després del fracàs en la tramitació dels comptes, els pròxims passos. En la seva primera intervenció en el debat al Congrés -marcat per l’inici del judici al Procés- la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, es va reivindicar com el principal valor a l’alça del PSOE amb un discurs molt combatiu contra l’oposició de dretes. I va quedar clar que el govern socialista no té cap esperança que en la votació de les esmenes, que es produirà aquest dimarts, els independentistes decideixin a última hora retirar-les. “No tenim res nou a oferir-los”, resumien fonts socialistes, que van recordar el “trencament” de divendres passat com a definitiu.
Montero va donar per fet el veto dels independentistes, i els va criticar que se situïn al costat de les dretes, en la negativa pressupostària. Però, en comptes de basar la seva defensa dels comptes en arguments econòmics, la ministra va dedicar-se a defensar la política de Sánchez amb Catalunya i a criticar que tant els independentistes com Cs i el PP volen “viure de la confrontació” territorial en lloc de buscar solucions dialogades. Aquesta mateixa estratègia és la que va fer servir el president espanyol en un fil de Twitter, i marca el relat que utilitzarà el líder socialista en campanya: presentar-se com l’opció moderada enmig del foc creuat entre dos nacionalismes.
Tant Pablo Casado com Albert Rivera van contribuir a incrementar la sensació de precampanya, amb dos discursos molt centrats en la qüestió catalana i enfocats a criticar els pactes amb els independentistes per part del govern espanyol, malgrat que dilluns va desmentir-los la realitat, pel distanciament d’ERC i el PDECat, que mantenen les esmenes a la totalitat dels comptes. El líder del PP va tornar a protagonitzar un discurs encès en el qual va presumir d’haver dut els líders del Procés davant del Suprem, i amb la vista posada en Vox. A més, va afirmar que el seu partit renuncia “a integrar aquells que volen desintegrar Espanya”. Tant ell com Albert Rivera van reclamar a l’executiu que convoqui eleccions i van considerar esgotada la legislatura.
El portaveu d’ERC, Joan Tardà, per la seva banda, va defensar la necessitat de tornar al terreny del diàleg, en una línia similar a la que va fer servir el diputat del PDECat, Ferran Bel, però va donar per feta la seva esmena, que posarà fi a la possibilitat de tramitar els comptes.
Ball de dates
El dubte a l’horitzó és ara saber quina serà la data triada pel president del govern espanyol per posar les urnes. La filtració des del seu entorn, dilluns, de la data del 14 d’abril va perdre força ahir per la coincidència amb les vacances de Setmana Santa, contraproduent per a la voluntat dels socialistes de mobilitzar el màxim nombre de votants. Però va emergir una nova data, el 28 d’abril, que alguns membres del seu govern van avalar com a possible. Només Sánchez té la potestat constitucional de dissoldre les cambres i convocar eleccions anticipades, i per això cap dels membres del seu gabinet va voler donar ahir una data definitiva. La resta de possibilitats passen per un superdiumenge electoral, el 26 de maig, coincidint amb les municipals i les autonòmiques a 13 comunitats, o anar a la tardor, com volia inicialment.
Convocar les eleccions a finals d’abril tindria inconvenients per al president espanyol. La campanya podria fer suspendre el judici als líders del Procés i faria que les negociacions per a la formació de govern arribessin amb el judici en marxa, després de la represa, fet que posaria les coses més difícils als independentistes per investir Sánchez i augmentaria el risc d’una repetició electoral, en cas que no hi hagi majories alternatives. Però anticipar els comicis suposaria que Sánchez recuperés la iniciativa. Arribarien en un moment en el qual ha visualitzat que no hi ha acostament amb els independentistes, cosa que, segons l’oposició interna i externa, li fa mal en les perspectives electorals. A més, permetria explotar el seu discurs de campanya, perquè es podria presentar com la víctima dels dards de dos blocs enfrontats.
D’altra banda, també arruïnaria els plans de Ciutadans de fer servir les eleccions municipals i autonòmiques per recuperar el centre, després de la foto al costat de Vox al Parlament d’Andalusia i la plaça Colón, que al PSOE creuen que els ha fet molt mal. Albert Rivera volia fer servir els pactes municipals i autonòmics per sumar amb el PP i el PSOE, segons el territori, per recentrar-se. Recolliria també l’auge posterior a les mobilitzacions feministes del 8 de març, que s’espera que siguin massives, i obligaria els barons a fer campanya amb ell per assegurar-se un bon resultat en la que seria una primera volta cap a les eleccions autonòmiques.
