RELLEU AL PARTIT CONSERVADOR
Misc 30/06/2018

Les primàries escoren el PP a la dreta

Cospedal i Casado connecten amb unes bases més extremes que el votant popular

i
Dani Sánchez Ugart
3 min
La secretària general del PP i candidata a presidir el partit, María Dolores de Cospedal, en una reunió amb afiliats al partit a Galícia i amb el líder de la formació en aquesta comunitat, Alberto Núñez Feijóo.

MadridDurant les primàries socialistes que van convertir Pedro Sánchez secretari general davant de Susana Díaz, una diputada del PP, que es considera a si mateixa a l’esquerra del seu partit, alertava dels perills de donar la veu a la militància per triar el líder: “Sempre guanyarà l’opció més extrema. Els militants del PSOE són de Podem, i els nostres de Vox!” Rere la reflexió hi ha un fet incontrovertible, i estudiat en les ciències polítiques, que passa per la constant que la massa d’afiliats d’una formació política, molt polititzada, acostuma a defensar postulats més extrems que el conjunt de votants. I, per això, les primàries, quan no són obertes, tenen el perill d’escorar el partit a un cantó del quadrilàter ideològic. I en el cas espanyol, això amenaça de fer saltar pels aires l’estratègia històricament compartida pels dos grans partits de créixer pel centre, on històricament s’han guanyat les eleccions. Aquell avís de la diputada popular es pot aplicar ara al PP, immers en un procés de primàries que està primant les posicions més escorades a la dreta.

L’emergència de Ciutadans i Podem, que per primer cop ha suposat al PSOE i al PP la necessitat de competir pels extrems -en un electorat fins fa poc gairebé captiu per la manca d’alternatives de pes-, ha sumat arguments als que, des de dins, reclamen un rearmament ideològic que per a la majoria de militants passa per la necessitat d’aplicar més duresa i tornar a postulats més essencialistes. Sánchez va saber llegir aquesta realitat en la seva campanya contra Díaz. Va mostrar-se com un candidat disposat a recuperar el socialisme i fer un gir a l’esquerra, i això li va valer una victòria incontestable. I al PP tant María Dolores de Cospedal com Pablo Casado han abraçat la mateixa estratègia i s’han alçat com dos dels candidats amb més possibilitats d’aconseguir la presidència del partit.

Casado ha sigut el més desacomplexat en aquesta tàctica. Ja quan va presentar la seva candidatura -ho va fer el primer-, l’aleshores vicesecretari de comunicació popular va fer una declaració d’intencions, que passava per recuperar el votant perdut que ha passat a Ciutadans (aquesta afirmació és compartida pels sis aspirants), però també a la formació ultradretana Vox. L’estratègia de Casado ha passat per recuperar banderes que el PP ha anat abandonant pensant en lògica electoral, com la família tradicional i l’antiavortisme. El partit ha après amb els anys que ficar-se en aquests vespers quan era al govern li era contraproduent electoralment (amb casos com la llei Gallardón d’avortament, que va acabar amb la defenestració del ministre), però el candidat ha fet la lectura que entre les bases aquest discurs ven, i l’està explotant.

Però el cas més paradigmàtic de l’escorament del PP és en relació amb Catalunya. “Molta de la nostra gent, durant els últims anys, ha pensat que hem sigut massa tous amb Catalunya”, afirma una dirigent popular catalana, partidària de la candidatura de María Dolores de Cospedal. L’empenta de Cs ha fet córrer dins del partit que caldria haver sigut encara més durs amb la repressió del Procés. I tot i formar part del govern que va prendre les decisions, l’exministra de Defensa no ha dubtat durant la campanya a criticar l’aplicació del 155 dissenyada per la seva rival a les primàries, Soraya Sáenz de Santamaría. Des de Barcelona, Cospedal va afirmar la setmana passada que ella l’hauria aplicat de manera més dura, i intervenint també TV3. I segons diverses fonts populars aquest discurs té bona acceptació entre les bases del PP. Cospedal ha arribat fins i tot a apostar per la il·legalització dels partits independentistes, un tema tabú fins ara al PP, que, comandat per Mariano Rajoy, no es va atrevir mai a fer una proposta d’aquest tipus.

Més política

La pàtina tecnòcrata que Santamaría imprimia a l’executiu treia de polleguera una part de les bases del partit, que veien com Albert Rivera els menjava terreny, i demanaven un caràcter més polític. Tot plegat resta possibilitats als candidats moderats -dins del context del PP-, com la mateixa vicepresidenta, que intenta fer lluir el seu perfil de millor candidata que els seus rivals. En les enquestes entre l’electorat general, Santamaría arrasa. Però el futur del PP està en mans de 66.000 persones, moltes de les quals demanen un gir a la dreta.

stats