La reforma més desitjada i més inviable

BarcelonaPer a bona part de la població espanyola, l’Estat travessa una crisi de model, una fallada multiorgànica que va des del desprestigi de la justícia fins a la insatisfacció territorial. Ho demostren les enquestes d’opinió, que apunten que cada vegada més ciutadans serien partidaris d’una reforma en profunditat de la carta magna, i es reflecteix també en un auge de moviments polítics que volen trencar l’ statu quo. Els dos factors, amb orígens similars, generen una paradoxa: per molt que augmenti el malestar amb l’actual norma fonamental, l’eclosió de receptes cada cop més polaritzades per encarar el debat de la reforma dificulta la recerca de terreny comú imprescindible per trobar el consens exigit per llei per als canvis constitucionals.

Amb l’arribada de Pedro Sánchez al govern espanyol, el Centre d’Investigacions Sociològiques va recuperar, al setembre, la pregunta sobre la reforma del text que avui compleix 40 anys en vigor. De manera poc sorprenent, el nombre d’enquestats que es va manifestar a favor dels canvis es va situar en màxims històrics. A Catalunya, el rebuig és encara més explícit, i un 57% dels catalans directament asseguren que votarien en contra de la Constitució si la plantegessin en referèndum, segons el CEO.

El desprestigi de les institucions, l’impacte de la crisi econòmica, la crisi constitucional i del model d’estat generada per la sentència de l’Estatut del 2010 i el Procés -i en general el clima de desencís- han contribuït a fer créixer la desaprovació al text del 1978 amb la mateixa intensitat amb què han sorgit moviments polítics que aposten per reformar-lo i respostes dins dels partits que qüestionen les normes actuals. Però no de manera coordinada. El més clar, a tot l’Estat, va ser Podem, que va canalitzar el descontentament expressat als carrers en el moviment 15-M. Dels quatre grans partits amb representació parlamentària, els liles són els que defensen amb més vehemència la reforma de la Constitució. La formació es reticent a participar en els actes de celebració del text actual i, de fet, avui ha organitzat unes jornades alternatives als fastos del Congrés per reflexionar sobre la reforma. Però no estan sols, ni de bon tros. El PSOE també ha abraçat el discurs de la reforma constitucional, i de fet, Sánchez va aprovar la setmana passada un petit canvi al text per acabar amb els aforaments que confia tirar endavant sense un referèndum. La teoria dels socialistes és que la reforma constitucional és necessària per posar en vies de solució el problema territorial, i sobretot la crisi generada per la sentència del TC contra l’Estatut avalat pels catalans, que el partit ubica en l’origen de l’auge de l’independentisme.

I és que el debat territorial és el principal reclam per als que defensen la reforma, i a la vegada el principal escull per a un acord, ara que el nacionalisme espanyol està més encès que mai. Al cantó dret de l’arc parlamentari, el PP és refractari a qualsevol debat de reforma constitucional, sobretot després de l’arribada de Pablo Casado a la presidència del partit. Alumne avantatjat de José María Aznar, Casado ha afirmat que serà garantia que no es toqui ni una coma del text. Ciutadans, en canvi, sí que vol modificacions de la carta magna, però no té pressa, i estarien encaminades en la direcció contrària a la reforma federal que voldrien el PSOE i Podem.

El factor Vox

A tot això cal sumar-hi l’emergència de Vox en les eleccions andaluses. El seu auge amenaça de dur a la cambra baixa espanyola un nou actor partidari de la reforma en un sentit regressiu en drets socials i recentralitzador en termes territorials. Vox recull també el malestar d’una capa de la població diferent de la que va recollir Podem i posa de manifest que l’augment de partidaris de modificar la Constitució, paradoxalment, treu opcions al canvi.

Què proposa cada partit?

PP

Mariano Rajoy va acceptar a contracor crear una comissió al Congrés per a la reforma de la Constitució, a canvi del suport del PSOE al 155. Mai hi va creure, amb l’excusa que no hi havia prou consens per encarar el debat. El nou líder del partit, Pablo Casado, directament afirma que no vol tocar ni una coma del text.

PSOE

El partit de Pedro Sánchez ha traçat el seu projecte per a Espanya a llarg termini resseguint una possible reforma constitucional. Consideren que a través d’aquest canvi s’ha de resoldre el problema territorial generat per la situació catalana. La reforma que proposen, doncs, conté avenços en matèria federal, però nega el dret a decidir. També vol consolidar nous drets socials, a més de consagrar la vinculació europea. Conscient de la falta de consens, Sánchez planteja començar amb reformes petites, com la llei sàlica.

Podem

El partit lila és un ferm defensor de la reforma constitucional per “blindar drets” i acabar amb l’austeritat forçosa, però es resisteix a presentar una proposta tancada, perquè considera que la redacció ha de comptar amb la població. Per això, ja han avisat que forçaran un referèndum en qualsevol intent de modificació que es faci de la carta magna.

Ciutadans

Albert Rivera duia al seu programa una proposta de reforma constitucional, sobretot en la línia de la regeneració, per eliminar aforaments, incrementar les vies de participació i recentralitzar eliminant les diputacions. La formació, però, està centrada en el debat territorial i ha deixat de banda aquesta idea.