22/04/2018

La regeneradora que no vol la pròpia medecina

3 min
Cristina Cifuentes volia representar un PP més modern i aspirava a succeir en el futur Mariano Rajoy guanyant unes primàries.

MadridCristina Cifuentes ha sabut convertir en un art les contradiccions. La presidenta madrilenya s’ha forjat una imatge de modernitat a còpia d’airejar les opinions discordants amb el partit: és agnòstica, favorable al matrimoni gai, a la despenalització de l’avortament i republicana. Però amb aquesta càrrega ideològica, una joveníssima Cifuentes va afiliar-se el 1979 a les joventuts d’Alianza Popular, el germen nostàlgic del franquisme del PP, i que aleshores liderava encara l’exministre franquista Manuel Fraga. Són d’aquells primers anys de la democràcia les imatges dels congressos d’AP presidits per la bandera espanyola de l’àliga, i la claca celebrant els discursos abrandats amb crits de “Franco, Franco”. Alguna cosa de tot allò va seduir l’agnòstica i republicana Cifuentes, que des d’aleshores s’ha mantingut fidel al PP.

Dins el partit, aquesta madrilenya de 53 anys i filla de militar s’ha mantingut com a vers lliure, allunyada de les lluites de poder de l’estructura nacional de la formació que presideix Mariano Rajoy. Cifuentes esperava la seva oportunitat per reivindicar-se com a successora del president sense fer soroll, i només ha presentat una batalla orgànica: en l’últim congrés del partit, a favor de les primàries per elegir el líder. Així, amb unes primàries, va ascendir ella al càrrec actual, i així volia rellevar Rajoy. L’aparent distància amb els quadres populars li havia permès guanyar-se la imatge de regeneradora. Va arribar a la presidència del PP madrileny substituint la seva gran rival interna, Esperanza Aguirre, que va quedar relegada a la candidatura a l’Ajuntament de la capital espanyola, fins que va caure en desgràcia pels seus vincles amb els imputats per la trama Púnica. Cifuentes va voler trencar amb aquesta aura de corrupció dins la seu madrilenya del partit i es va afanyar a denunciar corrupteles.

Va convertir la tolerància zero contra la corrupció en leitmotiv. Això, va dir, l’ha fet ser víctima del “foc amic” d’aquells sectors populars a qui els molesta que s’aixequin catifes. Però a l’hora d’aplicar-se la pròpia medecina, la conservadora republicana agnòstica i avortista, que ha rebut acusacions de ser “de centreesquerra” des d'alguns sectors del seu partit, ha tornat a treure a passejar les contradiccions. Els indicis cada dia més clars que es va beneficiar d’una trama clientelar a la Universidad Rey Juan Carlos per obtenir un màster sense pencar ha fet emergir en Cifuentes un caràcter típicament popular. “Enrere ni per agafar impuls”, deia just quan va esclatar la polèmica. La presidenta madrilenya està disposada a morir matant, i és més benvolent amb si mateixa que no amb els seus correligionaris.

El seu caràcter granític ve de lluny. Li agrada recordar en públic que és filla de militar, i això ha imprès en ella determinació i constància, convertides últimament en obstinació. Abans de ser presidenta madrilenya, Rajoy l’havia nomenat delegada del govern espanyol a Madrid. Va treure el càrrec de la grisor i va comandar amb mà de ferro la repressió policial contra les Marxes de la Dignitat. D’aquella època conserva al seu despatx algunes pedres que van tirar els manifestants a la policia. És una d’aquelles persones que agafen força amb l’adversitat: va ascendir a la presidència del PP madrileny després d’un accident de moto en el qual gairebé mor.

En el cas del màster està aplicant la mateixa lògica. Però la imatge de regeneradora que s’havia construït, amb l’ajuda de la seva cap de gabinet, Marisa González –que ja va convertir Alberto Ruiz-Gallardón en el progre del PP–, ha quedat arrasada per l’escàndol. González ja té experiència en projectes truncats. La reforma antiavortista de la llei que va proposar l’expresident madrileny quan era ministre del primer govern de Rajoy va fer aparèixer els seus autèntics colors. I es va precipitar la caiguda en desgràcia d’una figura emergent que, com Cifuentes, apareixia en les travesses successòries. El màster serà la llei de l’avortament de Cifuentes. Al partit ja la donen per amortitzada.

stats