El viratge del PP l’aboca a contradiccions
El canvi d’estratègia de Casado topa amb l’estructura i els candidats d’aquests comicis, triats abans
MadridLa seu del PP, al carrer Génova de Madrid, es va vestir ahir de dalt a baix amb les cares dels candidats a les eleccions autonòmiques, municipals i europees que se celebraran d’avui en vuit. “Hi ha partit”, diu l’eslògan de la pancarta principal, en la qual la imatge del líder de la formació conservadora, Pablo Casado, comparteix protagonisme -sense preeminència- amb la candidata a les europees, Dolors Montserrat; la de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el de l’Ajuntament, José Luis Martínez-Almeida. A la resta de les finestres del reformat, imponent i cèntric edifici -a escassos metres de l’Audència Nacional-, hi ha les efígies de 42 dirigents més de la formació, alguns dels quals ni tan sols són candidats en aquests comicis, com el líder del PP gallec i cap de la branca moderada de la formació, Alberto Núñez Feijóo.
El desplegament gràfic popular resumeix les dificultats que ha tingut el partit per encarar una campanya que va començar en un mal moment: pocs dies després de la pitjor derrota històrica en les eleccions generals. Això va obligar a reformular de dalt a baix l’estratègia per improvisar un viatge al centre forçat pels barons, i a reduir el personalisme del partit, com revelen les fotos. Però sense possibilitat de fer canvis en profunditat, justament per la proximitat dels nous comicis. Els candidats estaven designats i no era el moment d’obrir una crisi interna, més enllà del relleu del cap de campanya, Javier Maroto, i de llençar els eslògans previstos per substituir-los per altres que captessin la nova orientació: “Centrats en el teu futur” -per explicitar el viatge a la moderació- i “Hi ha partit” -per matisar el cesarisme anterior i insuflar optimisme.
Així, les principals cares dels cartells, com a mínim pel que fa a les dels candidats, són de casadistes que estan tenint dificultats per alinear-se amb el nou discurs popular, com Díaz Ayuso, coneguda ja per les seves sortides de to de l’estil del seu líder en la precampanya i la campanya del 28-A. Els canvis, doncs, han quedat en les fotos, en la superfície, i han provocat una campanya contradictòria, que té nerviosos els candidats territorials que han resistit des de l’etapa de Mariano Rajoy. En molts casos han optat per amagar les sigles d’un partit en hores baixes, com han fet Borja Sémper i el candidat a l’alcaldia de Badalona, Xavier García Albiol.
Tot i el consens general al partit que els missatges que va enviar Casado en assumptes com l’avortament -“les dones han de saber què porten a dins”- i en altres sortides de to van ser un llast en els resultat del 28-A, candidats com Díaz Ayuso, triats en l’onada de renovació que va imposar Casado a l’arribar al partit, no han pogut evitar ficar-se als mateixos bassals en aquesta campanya. La candidata a la comunitat es va fer un embolic amb les ajudes als “nonats”, va defensar les dones que treballaven una setmana després de tenir un fill i va mostrar el seu pesar per la desaparició dels embussos de matinada a les carreteres madrilenyes. Tot plegat, expressions del “PP sense complexos” que Casado va voler posar en valor quan va arribar a la presidència del partit i que ara vol amagar sota la catifa, amb un èxit relatiu. El líder popular ha admès l’error de discurs, però en quatre setmanes no ha pogut desfer tot allò en què portava mig any treballant. I ara el partit intenta fer una campanya moderada amb candidats desacomplexats.
Torna Rajoy
Una de les estratègies per aconseguir-ho ha estat la de recuperar la figura de Mariano Rajoy, a qui s’ha tornat a veure fent les seves clàssiques passejades electorals i atenent la premsa, després que en la campanya del 28-A tingués un protagonisme secundari. En canvi, el líder popular ha amagat José María Aznar, a qui va recuperar, i que és l’inspirador del rearmament ideològic fallit.
Tot plegat en una campanya marcada per la política estatal, per la negociació del govern de Sánchez, per la lluita de Casado amb Albert Rivera pel lideratge del bloc de la dreta -que ahir va tenir un nou capítol quan el popular va incrementar la pressió al líder taronja perquè faciliti el govern del PSOE- i per una nova aproximació a la ultradreta de Vox, que serà necessària per construir governs locals o autonòmics i crea dubtes al PP a l’hora de tractar-los en aquesta nova etapa. Casado ha perdut credibilitat i visibilitat, ha hagut d’improvisar un canvi de discurs i és vist com un llast per una part dels candidats a uns comicis que, tot i així, decidiran si té futur al capdavant del PP.
