Passats els temps de la revolta durant la segona meitat del segle XX, el moviment homosexual s'ha fet més conservador. Gais i lesbianes no volen subvertir l'ordre burgès, sinó adaptar-s'hi. Volen casar-se i formar una família, i són molts els països que els reconeixen aquest dret. Els últims a fer-ho han estat els Estats Units d'Amèrica: des del 26 de juny passat no hi pot haver restriccions federals a la definició del matrimoni. En aquesta data el Tribunal Suprem dels Estats Units va declarar inconstitucional el paràgraf 3 de la llei de defensa del matrimoni (DOMA), que excloïa les unions entre persones del mateix sexe d'aquest enllaç. A partir d'ara cal preveure que el moviment LGBT estendrà la seva acció a la resta d'estats americans que encara no han reconegut drets matrimonials als homosexuals. Aquesta sentència significarà per a la igualtat de drets de gais i lesbianes el que suposà el 1973 el cas Roe contra Wade per a l'avortament: un pas més en el progressiu reconeixement del dret a decidir com ha de ser la pròpia vida.
La decisió va ser molt ajustada, 5 a 4. El controvertit jutge Scalia va adduir en el seu vot contrari que el que està realment en joc és el poder del Tribunal Suprem, que s'hauria d'abstenir en aquestes decisions i deixar-les en mans dels estats. Això pot implicar que els drets de les persones siguin decidits en plebiscits populars, com va ser el cas de la proposició 8 a Califòrnia. En canvi, el jutge Kennedy, autor de la sentència, entén que la tasca dels jutges constitucionals és establir què és la llei, és a dir, allò que no pot ser decidit en un referèndum: la igualtat dels ciutadans.
Aquesta igualtat es basa en la dignitat, concepte central de la sentència. Fins a nou vegades es repeteix el terme. En el seu raonament, el jutge Kennedy contraposa la llei de defensa del matrimoni amb la de Nova York que reconeixia el dret a casar-se a gais i lesbianes. "El que l'estat de Nova York tracta com a igual, la llei federal ho considera desigual mitjançant una llei dissenyada per ferir la mateixa classe de persones que l'estat intenta protegir" (EUA contra Windsor). Així doncs, el problema no és només la discrepància entre dues lleis, una estatal, l'altra federal, sinó el fet que una d'elles "estigmatitza" els ciutadans que l'altra protegeix. Això va impedir a la senyora Edith Windsor de beneficiar-se dels avantatges fiscals dels matrimonis per defunció d'un dels cònjuges, en aquest cas la seva muller, Thea Spyer, amb qui s'havia casat a Ontario el 2007. Aleshores ja feia quaranta anys que vivien plegades. I ara havia de pagar 363.053 dòlars, com si no haguessin estat res més que dues amigues.
Les senyores Windsor i Spyer van ser tractades de manera indigna. Hi va haver discriminació, perquè les seves relacions íntimes no van ser equiparades a les heterosexuals. El jutge Kennedy en defensa la dignitat, entesa com a no discriminació. D'aquesta manera pressuposa que tots els ciutadans, amb independència de la seva orientació sexual, han de tenir dret a casar-se si és el que desitgen. El matrimoni esdevé, doncs, pel jutge Kennedy, un estri legal per protegir els ciutadans i deixa de ser una unió natural, com la volen els conservadors religiosos. Està en joc una lluita cultural entre nominalistes i realistes. Pels nominalistes, el matrimoni és una forma de contracte que garanteix la protecció de les unions estables, un contracte que pot ser modificat per incloure-hi els que tradicionalment n'han estat marginats. Per la seva banda, els defensors del dret natural-diví s'aferren a una família natural que ha de resistir davant les onades de la modernització.
Ben mirada aquesta redefinició del matrimoni permet un encaix de les posicions conservadores i progressistes. Es reconeix la importància històrica del matrimoni com a instrument de protecció de les persones que s'estimen i volen seguir estimant-se, i alhora s'amplia el significat de la igualtat. Els humans som éssers mal·leables, d'aquí que els nostres conceptes també evolucionin i s'adaptin a realitats noves, en aquest cas reivindicacions de justícia.
La família s'ha transformat; tanmateix, segueix sent un bé, que contribueix a la formació i estabilitat de la societat. Això no impedeix als alarmistes d'advertir-nos de les conseqüències fatals de la desnaturalització i d'amenaçar de desobeir la llei, amb el testimoni de la seva fe si cal. La batalla, però, ja està decidida. Les essències han cedit el pas a la dignitat.
