El martiri discriminador

Fa unes setmanes defensava en aquestes pàgines que a vegades pot existir un deure moral de desobeir les lleis que es consideren injustes. Em referia aleshores a la desobediència dels professionals de la salut davant de lleis que els impedissin d’atendre els immigrants sense papers. El tema de la desobediència torna de nou a l’actualitat a propòsit de l’empresonament als Estats Units de la funcionària de Kentucky Kimberly Davis, per haver-se negat a registrar matrimonis entre persones del mateix sexe. La senyora Davis sosté que no pot obeir simultàniament la paraula de Déu i la llei humana, perquè una estableix que el matrimoni és una unió sagrada entre dues persones heterosexuals i l’altra que és una unió entre dues persones a seques.

En els vídeos gravats per una parella homosexual a les oficines de la funcionària Davis s’evidencia la intensitat de les seves conviccions. Sembla que fa quatre anys va tenir una revelació de la qual va treure la força per enfrontar-se a les penalitats que sigui en nom de la seva renovada fe. Talment una nova màrtir de la llibertat religiosa, la funcionària Davis simbolitza la lluita dels conservadors americans contra la recent sentència del Tribunal Suprem redactada pel digne jutge Kennedy.

En alguns països, la llei que reconeix els matrimonis entre persones del mateix sexe inclou també clàusules d’objecció de consciència que permeten de compaginar el respecte a les conviccions religioses dels funcionaris i la no-discriminació per motius de gènere. Només cal que hi hagi sempre algun altre funcionari que pugui prestar el servei sense obstacles.

Tanmateix, en molts països, com per exemple Espanya, no es preveu que els funcionaris puguin exercir l’objecció de consciència en casos com aquest. Per tant, aquells que pateixin un conflicte insoluble entre els deures de la consciència i les obligacions laborals han de renunciar a les seves conviccions o a la seva feina. Aquesta alternativa sembla dràstica tenint en compte que les llibertats de consciència i de religió són un dels pilars del sistema de drets de les societats liberals. Penso que el problema ha de ser vist des d’una altra perspectiva.

Qui objecta a la llei que impedeix de tractar mèdicament els immigrants il·legals ho fa en nom del valor superior de la dignitat humana. En canvi, qui es nega a registrar les parelles del mateix sexe apel·la a una definició de matrimoni basada en la paraula divina. Una definició que no tan sols es contradiu amb les lleis, sinó que alhora exclou les parelles homosexuals dels beneficis del contracte matrimonial.

Quina és la naturalesa de l’objecció de consciència i la discriminació? L’objecció es va reconèixer per protegir les conviccions de les persones que rebutjaven de participar en accions militars. És un instrument per garantir l’exercici de la llibertat de consciència i religiosa. Per la seva banda, les lleis en contra de la discriminació van destinades a normalitzar les formes de vida de les minories, a garantir el respecte igualitari de tothom amb independència d’ètnies, religions, ideologies o gèneres. La senyora Davis no és una defensora de la llibertat religiosa, com diuen els candidats republicans a la presidència Cruz i Huckabee, sinó algú que s’oposa a una llei igualitària justament pel fet de ser igualitària. El seu argument, que el matrimoni homosexual va contra la llei divina, no té validesa pública.

La consciència és important i mantenir-nos-hi fidels és la font primordial de l’autoestima. Ara bé, si el que la consciència ens ordena és que no tractem els nostres congèneres com a persones amb igualtat de drets, aleshores l’objecció està mancada de legitimitat. La idea que la senyora Davis té del matrimoni no és irracional, se’n pot discutir i convé que ho fem, encara que només sigui per esforçar-nos a trobar arguments a favor de la igualtat. El que no val és forçar una discussió pública mitjançant el testimoni martirial de la fe. Quin és el mal que Davis vol evitar amb la seva negativa a registrar matrimonis homosexuals a l’oficina que dirigeix? Si només vol protegir la seva consciència, aleshores faria millor de canviar de feina. Si el que vol és activar el debat públic sobre la legitimitat de la sentència del Suprem, hauria de fer-ho mitjançant la deliberació, oferint i escoltant raons, practicant una tolerància combativa. El seu pretès martiri emmetzina el debat i insulta els ciutadans a qui hauria de servir.