PATRIMONI INDUSTRIAL

La ‘casa gran’ de la vida moderna

És el museu on (quasi) tot va començar: avions, cotxes, motos, màquines de vapor...

Sembla que fa quatre dies que són amb nosaltres, els cotxes elèctrics... i n’hi ha des dels inicis de l’automòbil, fa més d’un segle. Soc davant d’un vehicle de rodes força grans i primes, una mena de capsa de mistos ambulant, tota negra (el color més elegant). És un cotxe elèctric nord-americà fabricat per l’Anderson Electric Car Company, una empresa que va fer milers de vehicles elèctrics entre els anys 1907 i 1939. “Aquest és del 1910. Tenia una autonomia de 100 milles. Va ser un dels primers que tenien vidre corbat”, em diu Jaume Perarnau, director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), on és el vehicle.

Ben a prop hi ha l’avió Wright 1903 Flyer, un aparell de fusta (d’avet de Noruega), cables i tela. El pilot anava estirat, no assegut. “Ens el va fer un artesà a escala real”, diu el Jaume. “I l’original?”, pregunto. “Es va estavellar”. Glups. Després de molts fracassos per part de l’home per acomplir la fantasia de volar, l’any 1903 els germans Wright, nord-americans, van aconseguir volar amb aquest aparell. Van fer un vol ben breu... de 12 segons!, i un recorregut de 36 metres.

Gens lluny del cotxe elèctric i de la rèplica d’un dels primers avions hi ha la primera motocicleta construïda a Catalunya. La va dissenyar Miquel Villalbí entre el 1903 i el 1904. “L’encesa d’aquesta moto es feia amb una pila i una bobina, el carburador tenia comandaments separats per al gas i l’aire, i la transmissió era per corretja trapezoidal sense canvi de marxes. De la moto Villalbí se’n van fer només cinc exemplars, que es van vendre per 1.200 pessetes”, precisa Jaume Perarnau, manresà, gran expert en patrimoni industrial (és doctor en història de la tècnica i patrimoni industrial).

Un dels primers automòbils, un dels primers avions, la primera moto catalana... Tots tres de la mateixa època, principis del segle XX. ¿A qui no li agradaria haver nascut als inicis del segle XX, on sembla que tot començava? Esclar que aleshores només van ser uns pocs els que se’n van beneficiar. I avui ja són de consum massiu.

He visitat en més d’una ocasió el mNACTEC, situat a l’antic Vapor Aymerich, Amat i Jover, un immens i espectacular edifici que és, sens dubte, una de les millors mostres de l’arquitectura industrial modernista del país. I en cada visita em sorprenen peces i avenços científics i tècnics.

Invents per a tots els usos

Aquest museu terrassenc radicalment didàctic, la casa gran de tota la xarxa de museus de la ciència i la tècnica que hi ha repartits per Catalunya, també mostra, esclar, invents d’altres èpoques. Hi ha una bona col·lecció de màquines de vapor que poden funcionar amb aire comprimit. També acull diverses turbines -algunes seccionades perquè se’n pugui veure l’interior-, una maqueta del Vapor Vell de Sants -que funciona-, la gàbia de Faraday -on es fan demostracions d’alta tensió que serveixen per entendre com es produeixen les descàrregues elèctriques-. I, esclar, la màquina de vapor estrella del museu, la que fa moure els telers. “La burra”, en diem. La burra? “Sí, és el seu nom popular: no parava mai, treballava com una burra”. La que hi ha no és l’original del Vapor Aymerich, Amat i Jover. La que feia funcionar els telers de llana es va vendre com a ferro vell quan es va electrificar la fàbrica. L’exposada, construïda per la Maquinista Terrestre y Marítima, prové d’una fàbrica del Poblenou, de Barcelona.

Els telers són especialment protagonistes al museu. Jaume Perarnau em du fins a la màquina de filar coneguda com la Berguedana, feta per un fuster de Berga. Totes les peces són de fusta, que és molt fàcil de cremar. Per això van desaparèixer totes... menys aquesta. “Ella sola feia la feina d’una cinquantena de filadores. Se’n van distribuir en moltes fàbriques catalanes, abans que arribessin les selfactines”, em diu el Jaume.

“I de quines maneres us han anat arribant tants objectes al museu?”, pregunto al Jaume. “Hem tingut donacions històriques, com ara de màquines de fotografiar de la Kodak, i de molts objectes únics i singulars. Aproximadament un 80% de la col·lecció del museu prové de donacions”. Fa una pausa i revela: “Però cada vegada es fan menys donacions”. Per què? “Els objectes antics s’han revaloritzat. Els objectes abans considerats vells han passat a ser antics, i ara tenen un valor econòmic, encara que sigui baix. Molta gent els ven per internet. Per això cada vegada ens en donen menys”, diu el Jaume. “També fem compres. Fa poc vam comprar unes pistoles fetes a Ripoll al segle XVIII, el motor d’un avió rus, una de les primeres màquines d’escriure…”

El mNACTEC no s’atura. Ni per vacances. Va ser un dels centres pioners de Catalunya a organitzar “vacances al museu”. Aquest estiu proposa tallers perquè infants i joves s’endinsin en el món de la ciència i la tècnica, de manera lúdica i entretinguda, amb l’objectiu que coneguin un munt d’aspectes propis del mNACTEC, com ara la robòtica, les màquines i el tren. Aquests tallers estan dirigits a nens i nenes de 5 a 12 anys i es fan en diferents espais del museu. Van començar al juliol i tornen la setmana del 3 al 7 de setembre. Amb tallers o sense, val la pena una visita al mNACTEC.

‘Viva Montesa’, tota una època

De petit, Pere Permanyer passava hores i hores jugant a Meccano. L’apassionava la mecànica. Aviat coneixeria el rendiment dels combustibles vegetals gràcies al negoci d’importació i distribució de carbó fundat pel seu avi. Els Carbones Permanyer obtenien la primera matèria de Còrsega i Sicília i la transportaven fins a Barcelona amb dues goletes. Durant la Guerra Civil, Pere Permanyer va assumir la direcció d’un taller de reparació i reconstrucció de vehicles de l’exèrcit. Acabada la guerra, va fundar un taller de construccions mecàniques. I tot seguit va decidir fabricar i comercialitzar gasogen. Quan s’albirava el final de la Segona Guerra Mundial, va reorientar la seva indústria per crear Montesa, juntament amb Francesc X. Bultó. Ara una selecció de motos d’aquesta mítica marca integren l’exposició Viva Montesa al mNACTEC.