LA COL·LECCIÓ D’AUTOMÒBILS SALVADOR CLARET
Misc 21/07/2018

La increïble evolució del cotxe al segle XX

Més que un museu convencional, és un garatge visitable. I ja d’entrada hi trobes un cotxe de vapor del 1883, un Merryweater

i
Daniel Romaní
4 min
N’hi ha molts i tots funcionen: mostren la història de més d’un segle de cotxes

“I funcionen?” “Tots!”, em respon Salvador Claret. “De tant en tant els portem a passejar. Per això ens cal conèixer com funciona cadascun, i alguns, els més antics, els hem de greixar manualment abans de sortir”. La Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret permet fer-se una idea molt precisa de l’extraordinària evolució que ha experimentat l’automòbil des de principis del segle XX fins a finals del mateix segle: es van fent més baixets, més aerodinàmics, es van tancant -incorporen vidres-, els elements de fusta van sent substituïts pels metalls i van guanyant en confort, i esclar, en seguretat. Encara recordo quan em duien en un Sis-cents sense cinturó de seguretat i les portes s’obrien cap endavant, de manera que si algú, pel que fos, n’obria una mig en marxa el vent l’acabava d’obrir del tot i es feia impossible tancar-la.

Adscrita a la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret no és pròpiament un museu: és un “garatge visitable”, com li agrada dir a Salvador Claret, fill de qui la va iniciar. Ell mateix em fa de guia. D’entrada, ens aturem en els cotxes més rudimentaris, els d’abans que la gasolina triomfés. Funcionaven amb altres fonts d’energia: un Merryweater de vapor, del 1883, i un Detroit Electric del 1910. Em sorprèn especialment el que té el volant en forma de pal (com un timó d’una embarcació de vela lleugera, però situat a proa ). “És un Oldsmobile, de l’any 1903”, precisa en Salvador.

La increïble evolució del cotxe  al segle XX

Són tants els cotxes que em criden l’atenció! Un que té tres rodes, com un tricicle, i la del davant pot girar 360 graus; un que m’evoca el de la pel·lícula musical Chitty Chitty Bang Bang -el cotxe que volava i flotava-, el biscúter -microcotxe dissenyat a França i fabricat a Catalunya, en ple franquisme...

En Salvador ha viscut en el món de l’automòbil des de ben petit. “Em portaven a col·legi amb descapotables, esportius”, recorda. No dissimula l’emoció quan som davant d’alguns dels cotxes que formen part de l’univers sentimental de la família, com un Ford T, amb el qual el seu pare, Salvador Claret Naspleda, va fer la volta a Espanya i Portugal el 1966. És el primer automòbil popular, el primer que es feia en sèrie. Se’n van fabricar 15 milions entre el 1908 i el 1927.

Salvador Claret amb el seu FORD T al seu pas per Galicia durant la Volta a Espanya i Portugal l'any 1966

“El Sis-cents!” No hi podia faltar. D’aquest cotxe rodonet i petitó que va començar a ser fabricat a la Seat de la Zona Franca de Barcelona l’any 1955 i es va popularitzar a la dècada dels 60, encara se’n veu algun per les carreteres, però està en perill d’extinció. Aquest exemplar del 1963 és especialment mític: és el que van utilitzar Agustí Boix i Salvador Servià per fer curses. Té gràcia que un cotxe utilitari, amb el qual un munt de catalans van aprendre a conduir, hagi sigut també cotxe de carreres.

Ens aturem davant el xassís d’un cotxe que serveix a en Salvador per explicar que els fabricants dels primers automòbils només oferien als clients la part mecànica: el xassís, les rodes, el motor... Però no pas la carrosseria. El comprador l’havia de portar a carrossar-lo posteriorment a una empresa especialitzada. D’aquesta manera, la carrosseria del cotxe es feia a mida. El client escollia aspectes tan diversos com el color, el nombre de places, la tapisseria -de pell o de roba-, si el volia tancat o descapotable, si desitjava carrosseria de xapa de ferro, d’alumini o weiman -teixit impermeable-... Actualment encara hi ha vehicles que es carrossen: alguns autocars i camions, els automòbils de competició o els dels caps d’estat, com ara el papamòbil.

I després de la guerra...

Em sorprèn un cotxe que té un aspecte realment antic amb un número de matrícula prou alt, Barcelona 77449. “Com molts altres, es va rematricular després de la Guerra Civil, que va significar un abans i un després”, diu en Salvador. “Si es necessitava un cotxe per fer d’ambulància o per posar-hi un bidó d’aigua, es requisava sense contemplacions. Passada la guerra es van dur els cotxes a moltes places de toros d’Espanya -n’hi havia a les de Girona i d’Olot- i si te n’havien requisat un, podies recuperar-lo; si duies la documentació amb el número del motor, comprovaven que era teu i, rematriculat, tenia una segona vida”, m’explica.

Quan ja acabem la visita, en Salvador atura de cop el pas. “Hi ha moltes més coses...” Què vols dir? “Sí, emmagatzemades”, diu en veu baixa. Com en la majoria de museus, el que s’exposa és una petita part del fons. Però en aquest cas el fons ja no són cotxes (ni bicis ni motos, que també n’hi ha magnífics exemplars) sinó altres coses relacionades amb el cotxe. “Tenim una biblioteca i una hemeroteca del món de l’automòbil, que es pot consultar, un fons d’art sobre automoció, amb pintures d’artistes com Casas, Dalí o Warhol, cartells i altres elements de publicitat, una pila d’accessoris, pneumàtics, llums, una col·lecció dedicada a Sant Cristòfor (pintures, talles, retaules...), peces d’automobília (com rellotges o obrecartes que les grans empreses ofereixen a clients preferents), vaixelles, teteres que tenen forma d’automòbil...”, detalla en Salvador Claret, que a més de ser el director d’aquest singular “garatge” es dedica al comerç de la gasolina. “¿I tot això teniu pensat exposar-ho?” “Potser sí”, diu, i fa un somriure que em sembla que vol dir que no té gens de pressa.

Emprenedor ‘avant la lettre’

Va muntar la primera autoescola de Girona, va practicar l’automobilisme esportiu, va ser un gran col·leccionista de cotxes antics... Parlem de Salvador Claret i Naspleda (1909-1984), emprenedor abans que fes fortuna aquesta expressió.

El seu pare estava subscrit a una revista nord-americana sobre avenços científics i tecnològics per a tots els públics. “Va quedar captivat pels motels d’algunes carreteres dels EUA, que tenien estació de servei, garatge, cafeteria i restaurant, habitacions… I, amb visió de futur, va voler muntar-ne un, en ple franquisme, l’any 1948: el Parador de la Selva, a Sils”, explica Salvador Claret fill. La seva extraordinària col·lecció d’automòbils està situada al costat d’un segon hotel que va muntar, també a Sils, a la carretera N-II, ara A-2, l’Hostal del Rolls.

stats