Patrimoni cultural
Misc 20/07/2018

La melodia de la màquina de vapor

Anglès va salvar la gran màquina de vapor de 200 cavalls de Can Burés que l’Ajuntament de Barcelona volia comprar

i
Daniel Romaní
4 min
Aquesta és una de les tres màquines de vapor que hi havia a Can Burés

No pot fer melodies, la bateria, però quina diversitat de sons i ritmes pot arribar a construir! Hi penso tot escoltant els sons que emet la màquina de vapor de l’antiga fàbrica tèxtil Burés, amb la fressa dels pistons que treuen aire i un munt de petits sons que emeten els engranatges. És un dels millors solos de bateria que he sentit mai.

Ara la màquina es belluga a poc a poc, com si anés a càmera lenta. I en aquest cas, com a demostració, el que la impulsa no és pas el vapor d’aigua sinó un motor elèctric. “Quan aquesta fàbrica funcionava, el vapor feia moure els pistons, el moviment dels quals feia girar una barra que al seu torn movia els embarrats a través d’un conjunt de corretges i politges; l’energia de la màquina de vapor també servia per bombar l’aigua de les calderes”, m’explica, in situ, Emili Rams, responsable de l’Arxiu Històric d’Anglès.

Localització de l'antiga fàbrica tèxtil Burés

“Crec que és l’única màquina d’aquest model de 200 cavalls que funciona a Europa mantinguda al seu emplaçament original”. L’Emili l’estima tant o més que un fill. Fins i tot en èpoques en què se sospitava que algú se la podia emportar, ell, amb altres companys, venia a fer guàrdia per custodiar-la. “Crec que el que la va salvar és que es troba en un lloc de difícil accés per endur-se-la”, diu.

“Aquesta màquina de vapor la van subhastar, quan ja no s’utilitzava, per 1.001 euros, i l’Ajuntament d’Anglès la va adquirir. Però la subhasta es va haver de repetir per defecte de forma, amb el condicionant curiós que els que havien adquirit alguna cosa en la primera subhasta no podien participar en la segona. Aleshores els treballadors de Filatures Burés van retirar el lot de la màquina i el van entregar al poble amb la condició que s’hi fes un museu”, recorda l’Emili. “D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona hi estava molt interessat per al museu de La Maquinista Terrestre i Marítima, ja que l’havia realitzat aquesta gran empresa metal·lúrgica barcelonina fundada el 1855, del llegat de la qual ens continuem beneficiant (va fer ponts de ferro, trens, motors de vaixell, d’indústries, mercats...)” Però els d’Anglès van retenir-la.

Restaurada per voluntaris

Aquesta magnífica màquina de vapor no funcionava des del 1955 (la fàbrica, però, va continuar activa fins al 2002). Fa uns anys es va restaurar completament i minuciosament. La van desmuntar i la van tornar a muntar peça a peça. Una feinada a càrrec de voluntaris com Lluís Pont, jubilat, conegut com “el mecànic del vapor”, que és qui la greixa, la neteja i en té cura. “¿I podria tornar a funcionar amb vapor?”, pregunto a l’Emili. “Suposo que sí, però no donarien permís. Caldria renovar les canonades, entre altres coses”.

Un dels elements més vistosos d’aquesta elegant màquina és el regulador centrífug, que conté dues boles que van girant amb sengles braços articulats i s’enlairen més o menys en funció de la força centrífuga. Aquest invent permet regular l’entrada de vapor i controlar la velocitat de la màquina.

Aquesta és una de les tres màquines de vapor que hi havia al complex tèxtil, de teixits i de filats de cotó Burés. La fàbrica la va posar en marxa la família Burés, procedent de Manresa, l’any 1887. Els Burés van optar inicialment perquè funcionés amb electricitat, amb una turbina, construïda per l’empresa Planas, Flaquer y Cía, la mateixa que va fer la de la Farinera d’Empúries (en devia tenir gairebé el monopoli, la Planas i Flaquer), però aviat van veure que el Ter, com la majoria de rius mediterranis, no és gaire cabalós en alguns períodes. Per això es van instal·lar els tres vapors, un a cada nau (de dos no n’ha quedat res).

Treballadores de l’antiga fàbrica tèxtil Burés

La màquina es troba en un espai molt ben conservat, d’aires modernistes. És una sala diàfana, de decoració austera. En una de les parets, ben neta, hi llegeixo el que devia escriure a mà un obrer, suposo que a falta de llibreteta: “ Pagados 10 días. Faltan 3 días ”. ¿Li van arribar a pagar aquests tres dies? Chi lo sa.

Acompanyat de l’Emili, baixo a les carboneres, que funcionaven amb carbó de coc, que duien de la Gran Bretanya, perquè era de molta més qualitat que el d’aquí. “Veus la dutxa? Aquí era un element imprescindible. Hi feia tanta calor!”, diu. L’Emili em porta tot seguit a visitar, a la mateixa nau tèxtil, un conjunt de màquines i objectes que posen de manifest que Anglès, avui una població amb poques oportunitats laborals, va tenir una època especialment productiva, no només en el camp del tèxtil, que n’era el màxim exponent, amb la gran fàbrica Burés al capdavant -van arribar a treballar-hi més de 1.100 persones-, sinó també en la mineria -les mines d’Osor- i la fusta -hi havia sobretot serradores i torneries.

Escuradents i pinces

M’entretinc observant una col·lecció d’escuradents molt variats i una altra de pinces d’estendre roba, de mides ben diverses, de fusta i plàstic, d’una munió de colors. Escuradents i pinces van ser dos dels grans actius d’un Anglès pròsper, altament productor i exportador.

Unes explicacions senzilles acompanyen la major part de les peces d’aquest protomuseu. Amb un bon projecte museogràfic -i una miqueta de diners- amb tots aquests “tresors industrials” es podria fer un museu de gran interès.

El Museu de les Galetes Trias

És una llàstima que moltes empreses del país no facin l’esforç de donar a conèixer i exposar les màquines, els objectes, les fotos i les curiositats de la seva història. La firma Galetes Trias, fundada el 1908 a Santa Coloma de Farners, la capital de la Selva, la mateixa comarca on hi ha el Vapor Burés, n’és una afortunada excepció. A finals del segle XX va obrir el Museu de les Galetes, on es pot veure una pastera de l’any 1869, neulers antics, una màquina per triturar ametlla, geladores manuals, una reproducció de la botiga de l’avi Trias, el despatx del fundador, Joaquim Trias, amb mobiliari de finals del segle XIX, documentació curiosa com una llibreta que conté més de 300 fórmules pastisseres originals escrites per l’avi Trias i un grapat de capses metàl·liques de galetes utilitzades des de l’any 1908 fins al 1960.

stats