El poder es descentralitza

La Casa Blanca sembla ocupada governant però, durant aquest segon mandat, ha estat incapaç de transmetre cap sensació de transformació a l'opinió pública. Els líders republicans tampoc ofereixen cap alternativa prou potent. Washington està paralitzat pels grups d'interès, la polarització i la falta de dòlars federals.

Al llibre publicat el juny passat The Metropolitan Revolution [La revolució metropolitana], Bruce Katz i Jennifer Bradley, de la Brookings Institution, argumenten que la paràlisi de Washington està provocant una inversió de poder: a mesura que el govern federal perd empenta, els governs locals guanyen poder.

Katz i Bradley descriuen un país que s'està dividint progressivament en ciutats estat divergents. Des del punt de vista demogràfic, la societat s'està concentrant en grups. Durant l'època en què una família nuclear amb dos ascendents era la unitat familiar més representativa del país, resultava lògic pensar en Amèrica com una economia suburbana amb unes necessitats comunes. Avui dia, però, les famílies amb dos ascendents només representen una cinquena part de les llars americanes. Els joves, la gent gran i els solters formen la gran majoria de la població i cada vegada es densifiquen més. Segons Robert Puentes, membre de la Brookings Institution, el nombre de joves amb carnet de conduir està caient en picat. L'ús del transport públic va augmentar un 32,3% entre els anys 1995 i 2011.

Els canvis econòmics també propicien la concentració regional. Durant dècades, les empreses van intentar protegir la propietat intel·lectual aïllant els departaments d'investigació i desenvolupament en parcs de recerca als afores de les ciutats. En canvi, ara els descobriments científics no solen sorgir d'equips petits sinó de grans grups d'investigadors que treballen junts. Resulta lògic traslladar les instal·lacions de recerca a zones urbanes; sovint, al voltant de les universitats, on els investigadors puguin establir una xarxa de contactes més àmplia i flexible.

Gerry Carlino, del Filadèlfia Fed, ha descobert que el nombre de patents per càpita augmenta entre un 20% i un 30% cada vegada que la densitat ocupacional es dobla. En un estudi, els investigadors Stuart Rosenthal, de la Universitat de Syracuse, i William Strange, de la Universitat de Toronto, asseguren que els efectes col·laterals de l'activitat intel·lectual, que generalment condueixen a fer descobriments innovadors, disminueixen significativament quan les empreses es traslladen a més d'una milla les unes de les altres.

Tenint en compte això, hi ha una sèrie de motius pels quals les ciutats tenen més probabilitats de ser més dinàmiques que no pas el mateix govern federal. En primer lloc, perquè el sentit d'identitat local o regional passa per sobre de la identitat política. A Washington, l'afiliació a un partit polític és prioritària; a Denver, en canvi, l'afiliació més important que pots tenir és amb qualsevol partit o institució que procuri el benestar de la zona. Aquest sentiment de conscienciació comuna facilita que polítics de diferents partits treballin conjuntament.

Els governs metropolitans tracten les qüestions de manera particular, sense fer abstraccions. Els polítics que governen al nord-est d'Ohio són capaços de centrar-se en els valors que històricament han marcat la regió, amb una llarga tradició en la producció de polímers. Aquesta situació afavoreix que es facin realitat determinades iniciatives, com per exemple la possibilitat de fabricar components electrònics flexibles. Els governs locals poden dissenyar polítiques específiques adaptades a situacions concretes.

En l'àmbit local, les qüestions que cal tractar esdevenen molt més tangibles i pròximes. Així, es fa possible debatre noves propostes sense córrer el perill de quedar estancats per l'esquema govern gran contra govern petit . Els alcaldes republicans acostumen a ser més activistes que no pas els seus col·legues al Congrés, mentre que els alcaldes demòcrates solen ser més oberts a les noves oportunitats empresarials. Katz i Bradley destaquen el cas de Nova York, on les autoritats locals van lluitar fins al final per aconseguir que l'escola d'enginyeria Technion-Cornell s'establís a la ciutat. En aquest cas, el govern local va fer una aposta a llarg termini per atreure capital humà a la ciutat, en comptes d'intentar construir el futur amb un nou edifici d'oficines, un nou estadi o un centre comercial.

Per acabar, cal assenyalar que els governs municipals tenen prou poder en competències bàsiques, que són la clau per promoure el creixement. El creixement als Estats Units cau, però no per culpa de problemes de primer ordre, sinó pel mal estat de les coses més bàsiques, ja que hi ha escoles decadents i unes infraestructures pèssimes. Les ciutats poden canviar-ho. Un estudi de l'Economist Intelligence Unit preveu que Chicago serà la novena ciutat més competitiva del món l'any 2025. Aquesta ciutat americana ha pujat en tots els rànquings gràcies a les seves polítiques centrades a millorar el que és essencial: més de 5.500 milions d'euros destinats a millorar les infraestructures durant els pròxims dos anys i la creació d'un programa educatiu comunitari que lligui l'educació pública amb l'ocupació.

Des del New Deal ens hem acostumat a veure els polítics dels Estats Units com si fossin part d'una empresa nacional concentrada. Però el fet és que l'esclerosi que afecta el sistema federal acabarà conduint inevitablement a un intercanvi de papers, i cada vegada més seran els governs regionals els que ocupin el buit deixat per l'administració.

Avui, els més feliços són els que marxen de Washington per convertir-se en alcaldes o governadors. En canvi, els més frustrats són els alcaldes i governadors que han estat escollits per ocupar un seient al Senat. Acaben el dia sabent que han estat molt enfeinats, però sense estar del tot segurs d'haver aconseguit alguna cosa.