Misc 24/02/2012

La societat del talent

i
David Brooks
4 min

Vivim una època fabulosa d'individualisme. No fa gaires generacions, tenir fills sense estar casat era una cosa vergonyosa; però segons deien Jason DeParle i Sabrina Tavernise en un article de dissabte passat a The New York Times , avui dia més de la meitat dels nascuts de dones menors de 30 anys venen al món fora del matrimoni.

L'any 1957, el 57% dels enquestats creien que els adults que s'estimaven més viure sols eren "immorals" o "neuròtics". Però avui dia, tal com ens recorda Eric Klinenberg al llibre Going solo [En solitari], més del 50% dels adults viuen sols. El 28% de les llars de tot el país estan constituïdes per una sola persona. Hi ha més llars d'una persona sola que llars formades per la parella i els fills. En ciutats com ara Denver, Washington i Atlanta més del 40% de les llars corresponen a domicilis habitats per una sola persona. A Manhattan, si fa no fa la meitat dels habitatges corresponen a persones que viuen soles.

Fa poques generacions, la majoria de la gent estava afiliada a un dels dos partits majoritaris. En canvi, actualment hi ha més persones que es consideren independents que persones que es consideren republicanes o demòcrates. Fa poques generacions, molta gent treballava per a grans empreses i era membre d'un sindicat. En canvi, actualment, les feines per a tota la vida han baixat i les afiliacions sindicals han caigut en picat.

Fa poques generacions, els adolescents sortien amb una parella. En canvi, d'unes dècades ençà el costum de sortir amb una parella ha estat substituït per una cultura de relacions menys fermes. Fa poques generacions, la major part de la gent pertanyia a alguna de les denominacions religioses més importants. Avui dia, la categoria religiosa que creix amb més rapidesa és la de sense afiliació .

La tendència és prou manifesta. Cinquanta anys enrere, els Estats Units eren una societat grupal. La gent tendia més a embolicar-se en relacions obligatòries, sòlides i estables. Estaven més determinats per rols socials permanents: mare, pare, diaca. Avui dia els individus tenen més llibertat. Es mouen en xarxes de relacions més diverses, flexibles i amb una estructura més laxa.

La gent té menys tendència a quedar atrapada en matrimonis equivocats i situacions no desitjades, i es belluga d'una xarxa social a una altra segons les necessitats del moment. Alhora, els lligams són segurament més superficials i més febles.

A tots se'ns poden acudir raons que expliquen aquestes transformacions. Ingressos: la gent té més diners per viure de manera independent si ho vol. Feminisme: les dones tenen més capacitat de decisió sobre el propi futur. L'envelliment de la població: hi ha més vídues i vidus que viuen sols. Revolució de la informació: internet i els telèfons intel·ligents fan que cada vegada sigui més fàcil construir xarxes de relacions flexibles i molt difuses. Escepticisme: cada vegada hi ha més persones que creuen que el matrimoni no fa per a elles.

Però si hi ha un tret transversal que lliga tot l'espectre de raons és la maximització del talent. La gent aspira a tenir més espai per desenvolupar els seus talents individuals. Les persones volen gaudir de més flexibilitat per explorar els seus interessos personals i desenvolupar la seva identitat, el seu estil de vida i les seves capacitats. Tenen menys tolerància a les situacions de constrenyiment.

Molts sostenen que aquests canvis ens han conduït a una cultura d'atomització, solitud i preocupació exclusiva pels interessos individuals. Em sembla que no és ben bé així. Al llibre Going solo , Klinenberg demostra perfectament que la gent que viu sola té més tendència a visitar els amics i a unir-se a grups socials. Té més tendència a congregar-se i a crear ciutats actives i dinàmiques.

Seria més exacte dir que hem passat d'una societat que protegia la gent de les seves debilitats a una societat que permet que la gent maximitzi els seus talents.

Les antigues estructures socials ofegaven massa persones dinàmiques i creatives (i en aquell temps la discriminació frenava encara més les persones). Però les persones sense esma, desorganitzades i desfavorides podien portar vides embolcallades en relacions de protecció.

Avui, les xarxes relacionals ràpides, flexibles i diverses permeten als ambiciosos i dotats gaudir de possibilitats fabuloses. Poden construir vides més riques i diverses. Poden gaudir dels interessants llocs de treball de l'era de la informació i després, a casa, trobar la pau en un apartament d'un sol dormitori.

D'altra banda, la gent que no té capital social té més tendència a la marginació. Cal esforç, organització i un cert conjunt de destreses per navegar hàbilment per aquestes xarxes noves i proteiques. La gent que no és capaç de fer aquest esforç o que no té capital social té més probabilitat de quedar-se sola. Com han mostrat Klinenberg i altres, en concret, és més probable que això passi a homes solitaris de mitjana edat, que són les persones que més sovint no tenen l'impuls i els equipaments socials per sortir i crear els seus propis cercles d'amistat.

En definitiva, hem fet una vida més rica per a aquella gent que disposa de capital social i per tant pot crear-se un món personal. També ho hem posat més difícil a la gent que no disposa d'aquesta destresa, sobretot als que han nascut en un entorn més pobre.

Aquestes tendències no s'invertiran. De manera que potser hem de reconèixer una realitat fonamental: la gent amb habilitats pot prosperar molt bé en aquesta societat tènue i en xarxa. La gent sense aquestes possibilitats segurament estaria millor si poguéssim construir noves versions d'aquells compromisos ferms i estables que hem deixat enrere.

stats