22/06/2011

Premi FAD d'arquitectura per als 'indignats'

2 min

Val la pena aturar-se un moment a valorar l'arquitectura barraquística que els indignats han anat construint a la plaça de Catalunya. L'arquitectura indignada respon a un programa molt elemental: la creació de petits espais coberts que tenen la doble funció d'aixoplugar reunions i de fer d'oficina d'atenció al públic, amb una façana oberta on sol haver-hi un taulell. De seguida constatem que no és una arquitectura amb pretensions creatives, i que l'originalitat no els ha preocupat gens ni mica. També veiem que els materials de construcció no han estat triats amb cap més altre criteri que el de no gastar ni cinc. Hi dominen els palets, els plàstics i les capses de cartró i el cordill de polipropilè. El mobiliari també prové dels que podem trobar pel carrer els dies de recollida de mobles i trastos vells. En general les construccions són tan pretecnològiques que s'hi utilitza més cordill que no pas claus i cargols. En aquest món global, les barraquetes construïdes pels barcelonins de la segona dècada del segle XXI són pràcticament idèntiques que les barraquetes per a la venda de fruita que et pots trobar en una carretereta de Mali o de Burkina Faso.

Una de les construccions més enginyoses utilitza la canya com a element estructural. Com a l'escenografia de l'adaptació que Peter Brook ha fet de La flauta màgica , la canya del país és un bon material per proclamar la humilitat en temps de crisi. Al sostre, s'hi utilitzen feixos de canya lligats amb cordill de plàstic, talment el fasces que simbolitzava l'autoritat republicana de Roma, clara referència a la força de la unió.

D'acord amb les bases dels premis FAD, potser l'arquitectura indignada no té ni la qualitat ni la voluntat d'innovació que han de tenir les obres premiades. Però supera amb escreix la pretesa bondat mediambiental dels edificis premiats fins ara. No n'hi ha prou a gastar menys per dir que ets ecològic. En canvi, l'arquitectura indignada gasta 0, perquè són escombraries convertides en espai i no tenen cap mena de consum energètic. Però si l'arquitectura indignada es mereix un FAD és pel seu rendiment social. Gràcies a aquestes instal·lacions precàries la plaça de Catalunya, que mai no ha funcionat com a plaça, s'ha convertit en un lloc on passen coses. Una lliçó per als urbanistes i els polítics que mai no han sabut què fer-ne.

stats