CRÒNICA

Una barreja de política i bufonada

El Fossar de les Moreres, d’una severitat russa, probablement un dels memorials més ben resolts d’Europa, es va convertir ahir en l’escenari d’una bufonada. Ni Putin permetria que algú fes el ximple damunt de la tomba de Lenin, a la plaça Roja. L’estranya barreja de memòria històrica i bufonada va ser la constant. Ja al pla de Palau, davant d’una concentració que devia superar les quatre mil persones, un dels primers a prendre la paraula va ser un membre de la Coronela que es creia tant el paper de lluitador del 1714 que no va dubtar a retre homenatge al general Moragues i a dir-li que “no ens han vençut, que som aquí”. ¿Era teatre?, ¿era de debò?, ¿vivim al Polònia de la tele? La confusió entre memòria i bufonada va seguir. La presentadora va cridar a la concurrència els crits antics dels defensors de la ciutat, i Miquel Strubell, home del segle XXI, va reivindicar el retorn de la campana Honorata, que el 1714 avisava dels atacs a la ciutat. Glups! Tot plegat tenia un aire de penó antic, de trabuc i fins i tot de missa. Semblava una festa carlina.

El discurs del bufó, disfressat de Felip V, entretingut. La gent reia, més a l’inici que al final. Val a dir que els versos no són el seu fort, però la cosa hauria estat bé si no fos perquè una cosa és fer el pallasso i una altra fer política. La tele té l’inconvenient de fabricar famosos, com ara escriptors i polítics que no ho són. I el bufó ha tingut la temptació de la política. Patètic quan, ja alliberat del paper de Felip V, va intentar negar que la bufonada fos alternativa al pregó oficial. Des del populisme més primari, ens va sermonejar que no és un intolerant i que estima tots els pobles. El català, perquè és el seu, però també el saharaui, el palestí, el sirià... Uf! ¿Calia dir que no era un pregó alternatiu i provocar, alhora, que la gent xiulés un dels nostres escriptors de talent? Que ens manipulin els polítics és lleig, però és pitjor que ho faci un còmic de la tele. El pregoner de la Mercè no ha fet cap mal, amb les seves crítiques a l’independentisme. En canvi, si convertim l’independentisme en una cosa antipàtica i intolerant per als qui encara dubten, prendrem mal.