28/12/2011

Un recital de Jaume Cabré al Caprabo

2 min

Què faran, els escriptors, quan tothom es baixi les novetats editorials sense pagar ni cinc? Els músics s'han espavilat fent gires i concerts, i no els ha anat malament. Els escriptors, abans de plegar, com ha anunciat Lucía Etxevarria, també poden tornar a la paraula viva. El millor perquè no et pirategin és prescindir del llibre, que no és pas imprescindible. Homer no va deixar escrita ni una línia, i l' Odissea és aquí, tan fresca com el primer dia. Sòcrates, que tampoc va escriure res, defensava l'oralitat per sobre de l'escriptura, i deia que el text escrit ens portaria a no exercitar la memòria i a no saber res de res. Tampoc Buda va escriure ni un sol mot, ni Jesús, que aquests dies ha estat notícia. I els seus ensenyaments han fet fortuna.

Tornem, doncs, a l'oralitat. De la mateixa manera que els joglars recitaven als mercats els versos dels trobadors, veurem nois i noies, amb samarretes i gorretes amb el nom de Jaume Cabré, de Quim Monzó o de Maria Mercè Roca, recitant aquests autors pels corredors dels Caprabo o de l'Alcampo. Els poetes ho tindran més fàcil, i de fet tenim entre nosaltres un precursor de la paraula viva, l'Enric Casasses, que ja fa anys que ha posat al dia, amb un èxit considerable, la més pura oralitat. Però no descartem que, en aquest nou món sense llibres, també els novel·listes s'atreveixin a convocar els oients al Palau Sant Jordi, en recitals d'una setmana. Però sempre serà més fàcil que els novel·listes es passin al teatre, que és oral de mena. Com que caldran nous equipaments, podem aprofitar l'aeroport d'Alguaire per fer-hi volar literatura. A Grècia, els atenencs es desplaçaven fins al teatre d'Epidaure, a sis dies de camí, per seguir les representacions de les Festes Dionisíaques. Tots cap a Alguaire! Tot, abans de deixar d'escriure!

stats