La principal dificultat del procés sobiranista rau a saber combinar els dos taulers de comandaments, el del dia a dia, ben prosaic i galdós, i el de la construcció de l'estat propi, més semblant a un videojoc tipus Age of Empires , on et pots permetre somiar i evadir-te durant una estona de la crua realitat que imposen el FLA i Montoro. Tot i jugar-se, però, en pantalles diferents, estan íntimament relacionats. És a dir, la capacitat per gestionar un present complicat és la millor garantia d'èxit del procés d'emancipació nacional, que reclamarà una gran quantitat de decisions que en el seu moment seran impopulars i contradictòries però absolutament imprescindibles. Els aficionats dels jocs d'estratègia saben que al principi, quan comences de zero, tot és fàcil i agradable. I és quan ja tens una ciutat amb els seus bonics aqüeductes i teatres que la complexitat augmenta, els problemes es multipliquen i hi ha dies en què tot trontolla. I el bon jugador és el que sap quan ha de fer sacrificis per allargar la partida.