SOBRE LA PREGUNTA del milió només se m'acut dir coses bastant òbvies però que potser és avinent recordar en aquest moment. La primera és que la lliçó de l'Estatut és, precisament, que els catalans no poden decidir unilateralment com ha de ser Espanya. Això vol dir que no poden votar ser Baviera, perquè això, en tot cas, ho han de decidir el conjunt dels espanyols. La conseqüència lògica és que l'única manera de ser Baviera, és a dir, un estat lliure (federat o confederat) dins d'Espanya, és ser abans un estat independent i pactar la relació de tu a tu. Fins i tot Duran està d'acord amb això, però a diferència d'ell jo crec que la confederació només serà possible després d'un grapat d'anys d'independència i no d'un "microsegon", com va dir el líder democristià. Només així Espanya acceptaria aquesta relació igualitària, perquè, com diu Xavier Rubert de Ventós, la condició per poder-se abraçar és ser dos.
Per tant només té sentit fer una consulta sobre la independència. Ara bé, és imprescindible preguntar directament per un "estat independent"? És recomanable però no imprescindible. Per no fer el ridícul, però, ha de quedar clar, en l'explicació de l'acord de la pregunta, que el que s'està votant és ser Dinamarca, i que el sí ha d'incloure tant aquells que volen ser independents del tot, com els que aspiren a ser membres de la UE, o els que pretenen, a mitjà termini, pactar algun tipus de relació amb Espanya. Però no ens equivoquem. No hi ha dreceres. Per ser Baviera abans cal ser Dinamarca.
