PAREU MÀQUINES

CaixaBank-Bankia: qui ha guanyat la batalla?

La premsa de Madrid ho veu com una victòria de l'entitat catalana

L'anunci de la fusió entre CaixaBank i Bankia ha fet vessar, si em permeten el tòpic, rius de tinta. I resulta curiós que el que per a uns és "la fi del sistema financer català" (Francesc Cabana al diari ARA del 6 de setembre), per a d'altres és "la victòria final de La Caixa sobre les restes de Caja Madrid" (Carlos Segovia a  El Mundo d'aquest divendres). Si fem un repàs dels articles publicats sobre la fusió des que l'ARA la va publicar en primícia, veiem que a poc a poc s'ha anat consolidant la versió que es tracta d'una gran jugada d'Isidre Fainé (Isidro en els diaris de Madrid). La versió de Segovia per justificar que es tracta d'una victòria "aclaparadora" de La Caixa és que el 2011 Fainé va oferir al govern de Mariano Rajoy una fusió de tu a tu amb la nova Bankia, mentre que ara és l'entitat catalana la que absorbeix l'entitat que aplegava les grans caixes d'estalvi controlades pel PP (Caja Madrid i la valenciana Bancaixa).

El Mundo és el diari més alineat amb aquesta versió i parla d' absorció, quan la resta de diaris prefereixen fusió, integració o, simplement, compra. D'entre els articles publicats recentment a l'ARA destacaria el d 'Andreu Mas-Colell i el de Miquel Puig publicat aquest divendres, aquest darrer especialment optimista. En l'article, titulat "La banca és i serà cosa de catalans", afirma: "La fusió acaba d’enterrar un mite clàssic del pessimisme català, que havia considerat durant un parell de generacions que la banca era només qüestió de madrilenys i de bascos". D'entre els articles crítics destacaria el de l'economista pròxim a Podem Juan Laborda publicat a Vozpopuli, que considera la fusió com "l'enèsim autoengany d'unes elits parasitàries". Difícil trobar el punt mitjà on es troba la virtut.