Ciutadans, al rescat del PP i el PSOE
Algun dia s’haurà d’escriure la història de la irrupció de Ciutadans (C’s) en el primer trimestre del 2015 com una de les operacions polítiques més brillants de l’establishment per blindar el règim del 1978. Si retrocedim només set mesos i ens situem al mes de gener, el panorama que descrivia el CIS era diametralment diferent. En aquell baròmetre, fet públic a principis de febrer, Podem era la segona força, amb una intenció de vot del 23,9%, per davant del PSOE (22,2%) i a només 3,4 punts del PP (27,3%). Llavors Ciutadans era un actor polític secundari i tenia una intenció de vot del 3,1%, per darrere d’UPyD (4,6%). En només uns mesos, i com per art de màgia, la formació de Rivera va escalar des d’aquest 3,1% a un 13,8% a l’abril. Aquesta pujada, paral·lela a una forta baixada de Podem, va permetre especular sobre el pas del tripartidisme que es dibuixava al gener a un quadripartidisme. El CIS d’ahir revela que no era un escenari realista, i que el mapa polític espanyol camina cap a una mena de bipartidisme bis, amb els dos grans partits encara hegemònics en els seus àmbits però amb un eventual soci minoritari que els disputa l’espai ideològic.
L’estratègia de l’onada
Fixem-nos en un detall. Al mes de gener la suma de Podem i C’s donava un 27%. Al CIS d’ahir aquest guarisme és pràcticament idèntic, un 26,8%. El resultat pràctic, però, és completament oposat. Podem estava en condicions a principis d’any d’aspirar a guanyar les eleccions i alterar la fesomia del sistema polític espanyol. La seva estratègia consistia a concentrar tot el vot indignat i antipolític, d’esquerra però també el desideologitzat o de dreta, per crear una dinàmica d’onada imparable que portés Iglesias i els seus directes a la Moncloa.
Per evitar aquest perill era imprescindible dividir el vot de protesta, de manera que no només es desactivés Podem sinó que es donés oxigen a un PP aïllat i dessagnat pels escàndols de corrupció. Actualment podem dir que aquesta operació política que Josep Oliu va batejar com a “Podem de dretes” ha sigut un èxit esclatant i tots els seus objectius s’han assolit. Podem ha vist reduït de manera dràstica el seu perímetre i el PP ha trobat en C’s la crossa que necessitava per mantenir-se dempeus. Les esperances de certs sectors de l’esquerra espanyola i catalana d’un canvi radical s’esvaeixen cada dia que passa. Per contra, la millora econòmica, fruit d’una brutal devaluació interna, comença a calar en l’electorat conservador espanyol, especialment sensible a les imatges del corralito grec.
Empat tècnic
Així, de l’àmplia majoria d’esquerres que es dibuixava al gener entre Podem, el PSOE i IU s’ha passat a gairebé un empat tècnic entre els dos blocs, amb la diferència que el PP d’un Rajoy al qual molts han donat per mort abans d’hora es perfila com a guanyador. Està per veure com afecten aquests resultats al procés català, però és evident que el procés constituent espanyol en una línia federal-republicana que era plausible al gener avui no és més que una quimera.
