28/03/2015

Ciutadans, un revulsiu per al sobiranisme?

2 min
El partit que presideix Albert Rivera vol fer de frontissa i imposar una agenda recentralitzadora.

SubdirectorEls ecosistemes català i espanyol tenen diferències importants però no són aliens l’un de l’altre, al contrari, comparteixen espais i es condicionen mútuament. Per això la irrupció del fenomen Podem va tenir una influència directa en el procés sobiranista. Va provocar l’aparició d’una expectativa de canvi a Espanya que, fins llavors, no existia i en part va estroncar l’evolució cap a l’independentisme, en molts casos a contracor, que feien alguns sectors d’esquerres.

De sobte es podia ser partidari de la unitat d’Espanya sense que això volgués dir alinear-se amb el PP o amb el PSOE, i els possibles vots podemites van començar a sortir de sota de les pedres, el no va igualar les forces amb el sí, i després el va superar. Aquí és on som ara. Doncs bé, ara ens trobem que Ciutadans es consolida com una força emergent a Espanya capaç de decantar majories i restar vots als partits tradicionals. I és obvi que aquest fenomen també impactarà d’alguna manera en la dinàmica del procés. Vegem-ho.

Per començar, el gran fet diferencial entre Podem i Ciutadans és que els catalans coneixen molt més Albert Rivera i la seva formació que la resta d’espanyols. Els catalans saben que Ciutadans és bàsicament un partit identitari, concebut per combatre el nacionalisme català i la immersió lingüística, amb una ideologia difusa que a poc a poc s’ha anat decantant cap a la dreta en qüestions com l’avortament.

Això vol dir que el líftingideològic que Rivera està duent a terme amb la inestimable ajuda dels principals mitjans espanyols té a Catalunya menys possibilitats de triomfar. La majoria de catalans saben que, si pogués, Rivera desmuntaria el sistema escolar català i convertiria la Generalitat en una simple administració supraprovincial. Això sí, aquí Ciutadans pot aspirar a concentrar el vot espanyolista, com en el seu dia el PSC va concentrar el federalista contra el nacionalisme de Pujol, i erigir-se en alternativa al pol sobiranista.

Però això no és el més important. El que ha canviat respecte a fa uns mesos és que l’expectativa de canvi a Espanya ja no és només Podem, sinó també un partit amb voluntat de fer de frontissa i imposar una agenda recentralitzadora i liberal. Un govern espanyol amb la participació de Ciutadans provocaria un fort rebuig a Catalunya. Al seu torn, Rivera tindria poc marge de maniobra per renunciar als seus compromisos amb la seva base electoral primigènia (funcionaris d’origen espanyol establerts a Catalunya i exvotants desencantats del PSC) i estaria obligat a complir les seves promeses, cosa que vol dir actuar contra l’opinió majoritària dels catalans. La possibilitat d’una involució autonòmica és ara més real que quan el PP va guanyar les eleccions.

En conclusió podem dir que l’eclosió de Ciutadans pot actuar com un revulsiu per al cos social independentista, que pot tornar a sentir-se amenaçat si fa no fa com si José María Aznar anunciés que es torna a presentar. En el camí, però, el sobiranisme pot perdre el suport de la Internacional Liberal, interessada a captar aquests nous socis espanyols, i està obligat a adaptar els seus missatges a la nova realitat: ja no es pot dir que Espanya no té projecte de canvi, com abans. Perquè sí que en té. I més d’un.

stats