Al calendari polític del curs vinent hi ha dues dates segures. El 9-N i les municipals del maig, que en qualsevol dels escenaris no seran només unes municipals, sinó unes eleccions en què el sistema polític heretat de la Transició pot saltar pels aires de manera quasi definitiva. El nerviosisme és evident als quarters del PP i el PSOE, incapaços a hores d’ara de fer cap previsió fiable i entestats els primers a salvar els mobles amb l’elecció directa d’alcaldes. A Catalunya l’hegemonia municipal de CiU haurà durat només una legislatura però tampoc és segur què la substituirà. Fronts per la independència? ¿Coalicions d’esquerres liderades per ERC? ¿Moviments emergents com Guanyem? Sigui com sigui, l’endemà de les municipals (i autonòmiques a Espanya) res ja no serà igual. Serà, des del 1977, el més semblant a unes eleccions constituents.