És evident que el president Mas ha imbuït el seu partit de la paciència benedictina de què sempre ha fet gala, perquè si no no s'entén com CiU accepta sotmetre's a un procés de negociació pressupostària tortuós i amb altes dosis d'humiliació pública per part del PP. Els populars catalans han olorat la sang de la feblesa convergent i en volen treure profit. Ara mateix són els reis del mambo. En aquest sentit em fa l'efecte que CiU no està jugant bé les seves cartes. Mariano Rajoy està molt interessat a sumar els nacionalistes a les seves (dures) reformes i el mínim que poden reclamar a canvi Duran i Mas és una certa lleialtat al Parlament. Realment cal cedir i estrafer els comptes? Per què els de CiU són els únics que es creuen els ultimàtums de Millo? Per què no truca Mas a Rajoy i acaba amb aquest espectacle patètic?