Guerra de desgast

La lluita interna a Unió és invisible, soterrada i silenciosa, però hi és. És una brasa que crema sola, tot i que de tant en tant algú des de fora bufi per augmentar el ritme de la combustió. Per això, el president Mas ha donat instruccions a Convergència d’aguantar fins a la consulta tots els menyspreus i dards de Duran: cada dia que passa el líder democristià està més sol, més qüestionat i més amortitzat. El seu entorn més immediat s’atreveix a imaginar ja el futur sense ell, i anticipa escenaris per no tancar-se cap porta, per no ser esclaus d’una herència enverinada. Ell ho sap, ho percep, i aquesta sensació d’inseguretat i desconfiança generalitzada el converteix en un dels factors amb més potencial desestabilitzador de l’anomenat procés sobiranista. La derrota d’ahir (el seu candidat era l’actual eurodiputat, Salvador Sedó) és només el principi. Aquesta serà una guerra llarga, de desgast, en què Duran encara guarda trumfos de pes i compta que Mas no actuarà contra ell. Fins a la consulta.