ENTREVISTA

Joan Rusiñol: “Els bascos entenen millor que els catalans la idea d’estat”

Entrevista al periodista de Catalunya Ràdio

Joan Rusiñol (Tona, 1979) va ser delegat a Madrid i cap de Política de l’ARA i ara exerceix de sotscap d’Informatius a Catalunya Ràdio. La seva vida ha seguit l’eix Bilbao-Madrid-Barcelona i, per tant, és dels pocs que poden triangular aquests tres ecosistemes. Així ho ha fet al llibre Partides simultànies. Les vies basca i catalana a l’estat propi (Rosa dels Vents).

Cites Ramon Barnils: “Els catalans necessiten els bascos com el pa que mengen, són els únics que coneixen de dins estant el funcionament dels espanyols”.

Els bascos entenen millor que els catalans la idea d’estat, què és i com funciona. Això en certa manera també és una fortalesa, perquè ens ha permès tenir una societat civil molt més forta. I després pensem que la vertebració d’Espanya és l’eix Bilbao-Madrid-Sevilla. I això es veu per exemple al PSOE.

Expliques com Arzalluz va recomanar a Anasagasti que formés part de la comissió de Defensa.

Arzalluz li diu: “Vull que entenguis que Espanya existeix, i que un estat quan se sent amenaçat es defensa”. I això és una cosa que els catalans durant el Procés hem ignorat. No hem tingut prou clar que Espanya existeix, i que és un estat.

No fa tants anys els bascos eren els dolents i els catalans els bons...

Però els epítets que es dediquen són els mateixos. L’estratègia de fons no és tan diferent i en això l’Estat s’ha equivocat, perquè a Euskadi hi havia una organització armada i aquí no. Però la plantilla que s’ha aplicat és la mateixa.

A Euskadi el PP i el PSOE van arribar a governar junts, i això aquí encara no ha passat.

No s’ha arribat al punt d’il·legalitzar partits, com va passar amb Batasuna, però allà tampoc han tingut un 155. I abans, el 2001, hi va haver tota una operació d’estat per derrotar Ibarretxe que va fracassar. Segurament sense el pla Ibarretxe tot el que ha passat a Catalunya després no hauria estat possible.

L’inici del Procés coincideix amb la desaparició d’ETA. Es creen dos escenaris molt diferents.

A Catalunya sovint s’oblida que Euskadi surt de 40 anys de violència i molt de patiment, i que això ara s’ha de gestionar i és un procés lent. L’altre element que modera les posicions és el concert econòmic. I en concret al PNB tot el que han vist del Procés els ha tirat enrere.

El PNB ho veu amb reserves i l’esquerra abertzale amb fascinació.

El PNB ha vist la demolició de l’espai de CiU, i això, a ells, que són un partit refugi, els ha espantat molt. També ha vist que s’ha reforçat Esquerra i que ha crescut Ciutadans. En canvi, l’esquerra abertzale veu el Procés com la resposta a la crisi social i institucional de l’Estat.

¿El PNB està ara més a prop d’ERC que de JxCat?

Sí, tot i que els seus referents continuen sent el PDECat i el PNC.

Es parla del gir pragmàtic d’ERC, però deunidó el gir de l’esquerra abertzale els últims anys.

Sí, quan Arnaldo Otegi és a la presó segueix molt de prop el que passa a Catalunya i decideix que ells han de ser Esquerra. Al llibre Otegi explica que d’Esquerra han après que no cal ser abertzale per ser independentista. I això per a ells és un aprenentatge important. I posen l’accent en l’agenda social per créixer. D’altra banda, també compren la idea de la unitat de Puigdemont.

El suport a la independència és ara més baix a Euskadi que a Catalunya.

Sí, està al voltant del 25%, tot i que en vot en un referèndum puja una mica. L’esquerra abertzale diu que el que ha passat a Catalunya -presó, exili, fugida d’empreses, etc.- ha frenat el suport a la independència. I fins que no es resolgui l’herència de la violència no s’abordarà el debat.

I després tenim la figura d’Urkullu.

Urkullu ha deixat sense espai la dreta espanyolista, ja que atreu fins i tot antics votants del PP. Hi veuen la garantia que Euskadi no seguirà els passos de Catalunya.

Entre el PNB i l’esquerra abertzale tenen una àmplia majoria.

Perquè l’esquerra abertzale ha guanyat la seva batalla amb Podem. La paradoxa és que aquesta gran majoria no té un full de ruta compartit.

¿Veus viable que Euskadi i Catalunya es coordinin contra l’Estat?

No, perquè històricament han jugat partides simultànies, però mirant-se de reüll i fent-se la traveta.