L'enyorança Catalana de ZP

Duran, Ridao i Buenaventura van ser durs, esmolats i contundents contra Zapatero, però el to de les intervencions, en algun moment, va destil·lar un cert to d'enyorança, la certesa que costarà trobar en un president una sensibilitat catalana com la que ha gastat el lleonès (almenys de paraula), que l'any que ve, amb Mariano Rajoy a la tribuna, tot serà molt diferent. Aquesta sensació era molt més acusada entre els diputats del PSC, que saben que amb el nou paradigma rubalcabista el seu paper serà més aviat galdós. Els catalans van acomiadar Zapatero amb recança, amb el convenciment que el que vingui ja no intentarà seduir Catalunya, sinó pactar-hi la conllevancia , amb la calculadora a la mà, esperant que a l'altra banda algú posi una xifra i digui quin és el preu de la pax catalana.