L’equació del 9-N

El 9-N no serà mai la consulta somiada per una majoria dels ciutadans, és a dir, una com l’escocesa, pactada i amb totes les garanties que el resultat serà acceptat per totes les parts. A partir d’aquí, però, el 9-N pot servir per demostrar al món la determinació dels catalans per decidir el seu futur a través de les urnes i, eventualment, la naturalesa antidemocràtica d’un estat que no deixa expressar-se una comunitat que té caràcter de cos electoral i un òrgan representatiu com el Parlament. Aquesta és la difícil equació que han de resoldre els partits catalans perquè tota l’operació no acabi en un sonor fracàs. Fins quan s’ha de tibar la corda? En quin moment es podran donar per aconseguits els dos objectius? No és una resposta fàcil, i dependrà de qui aconsegueixi imposar el seu discurs en els dies posteriors. Madrid confia que el front català s’arronsarà al primer bufit del TC. Per això si el pols s’allarga la incertesa creixerà, perquè Madrid no té un pla d’actuació clar. I francament: no sé si aquí el tenen, tampoc.