LA SETMANA DE... PASSOS PERDUTS
Misc 26/09/2020

Madrid, epicentre de la pandèmia i capital dels conspiradors

i
David Miró
3 min
Madrid, epicentre de la pandèmia  i capital dels conspiradors

BarcelonaMadrid ha concentrat tot el protagonisme aquesta setmana, tant el sanitari com el polític. I tant en un camp com en l’altre amb el mateix denominador comú: l’oposició al govern Sánchez-Iglesias.

La casualitat ha volgut que un català sigui ministre de Sanitat en la pitjor crisi sanitària del segle, i a sobre Salvador Illa s’ha atrevit a dir a les autoritats madrilenyes que haurien de tancar la capital per frenar l’expansió del virus. Però, ves per on, Isabel Díaz Ayuso, èmula de Quim Torra, s’ha autodeterminat i ha decidit no obeir. Podríem pensar que el govern espanyol actuarà per imposar la seva voluntat, però coneixent Pedro Sánchez preferirà esperar i veure com Ayuso es va coent en la seva pròpia salsa i la coalició amb Ciutadans es va esqueixant cada cop més. Amb aquesta estratègia (que en cap cas té en compte la salut dels ciutadans madrilenys), Sánchez mata dos pardals d’un tret: el govern madrileny i Pablo Casado, que aquests dies està desaparegut i pregant perquè les xifres de la pandèmia millorin en el seu vaixell insígnia polític.

A més del virus, per Madrid circula des de fa temps en cercles conservadors la idea que cal fer caure el govern Sánchez-Iglesias com sigui. La pressió dels fiscals Consuelo Madrigal i Fidel Cadena a Luis Navajas ens indica fins a quin punt les estructures de l’Estat estan ocupades per conspiradors de saló que pretenen penjar-se medalles en la guerra sense quarter contra el govern social-comunista. Ara mateix el forat negre és la justícia, on la majoria conservadora és tan aclaparadora que es permeten el luxe d’humiliar tot un ministre en l’acte d’entrega dels despatxos als nous jutges.

La trucada del rei a Carlos Lesmes pot ser vista com un gest protocol·lari, però en la ment dels guardians de les essències de l’Estat equival a una mena de discurs del 3-O, i en aquest cas ja no és contra els catalans sinó contra el govern de Sánchez, que és vist com una amenaça (des del meu punt de vista de manera injustificada) a l’ statu quo. Per això ja podem predir que la resistència a la reforma del delicte de sedició serà numantina. Si el govern Sánchez la tira endavant, equivaldrà a haver superat la primera trinxera i tindrà un gran impacte psicològic. En canvi, una derrota tindria efectes desastrosos per a l’esquerra. Caldrà estar atents.

A Catalunya aquestes qüestions no s’acaben de veure amb claredat perquè tots els esforços es posen en la propera batalla electoral. Demà mateix pot ser l’últim dia de Torra com a president, i el primer de Pere Aragonès com a substitut. Qui acabi guanyant les eleccions, però, hi arribarà tan exhaust, tan desgastat i amb tantes esgarrinxades que es fa difícil pensar que el nou Govern estigui cohesionat al voltant d’una sola estratègia. Però fins que no sigui així, serà impossible treure’s aquesta sensació d’interinatge que fa tres anys que dura.

Cs ha ofert aquesta setmana tres rodes de premsa sobre la inhabilitació de Quim Torra. Ni David Mejía, ni Lorena Roldán ni Carlos Carrizosa, però, han respost si presentaran un candidat alternatiu a la presidència i eviten aclarir-ho fins que hi hagi sentència. Tenint en compte que el partit diu que Torra no és president des del gener, se suposa que ja fa temps que hauria de tenir decidits els pròxims passos.

El detall

Aquesta setmana La Sexta començarà a emetre un nou reality show titulat La isla que serà protagonitzat exclusivament per dones. Quina relació pot tenir això amb la política? Doncs que una de les participants és Mireia Borrás, diputada de Vox. El programa es va gravar abans que aconseguís l’acta de diputada, el 10 de novembre del 2019. Al Congrés se situa en una altra illa, la de l’extrema dreta.

stats