22/12/2010

Mas espera ser investit sense cap renúncia programàtica

4 min
PSC, PP

BarcelonaAhir no va poder ser, però dijous al PSC, al PP i a ERC els serà molt complicat no facilitar la investidura d'un Artur Mas que ha guanyat clarament a les urnes. Aquesta és l'íntima convicció dels dirigents de CiU, sotmesos aquestes hores a una guerra de nervis amb la futura oposició, que es resisteix a confirmar que deixaran que el candidat convergent sigui elegit president amb una simple abstenció. En el fons, aquesta guerra de nervis és amb CiU, però també entre els grups de l'oposició, que es miren de reüll com en una partida de pòquer per veure qui fa el primer pas i es desmarca del bloc del no .

De moment, a Artur Mas res no li estalviarà unes hores més de patiment. La situació és la següent: CiU considera que amb el discurs de dilluns i d'ahir Mas ha donat prou arguments perquè tant el PSC com el PP i fins i tot ERC s'abstinguin demà. S'ha mostrat conciliador, ha tingut paraules de reconeixement per al president sortint, José Montilla, i per a l'obra de govern del tripartit, ha llançat missatges dirigits al PSC (pactes en educació i infraestructures), PP (moderació fiscal i aprimament de l'administració) i ERC (pacte fiscal) que, en bona lògica, s'haurien de traduir en un tripartit abstencionista que demà que li permetés ser elegit en segona volta.

Però quin és el problema? Doncs que les possibles núvies no en tenen prou amb bones paraules i volen alguna cosa més. Sobre el paper, el PSC es manté en la mateixa posició que ahir: si Mas no mou fitxa, hi votaran en contra. També de portes enfora aquesta mateixa postura és la que té el PP. Si han d'abstenir-se volen obtenir alguna cosa a canvi. Amb aquest objectiu es van reunir ahir Felip Puig (CiU), Joaquim Nadal (PSC) i Jordi Cornet (PP). De la trobada, però, no en va sortir cap acord concret. Els contactes continuaran les pròximes hores. Els populars són els que estan més a prop de CiU, tot i que la lectura ibarretxiana que han fet els mitjans conservadors a Madrid del discurs de Mas els ho posa una mica més difícil.

El psicodrama és més intens a can PSC. Els socialistes es debaten entre el que els demana el cos (que Mas surti amb l'abstenció del PP i que es visualitzi així una aliança de dretes contra la qual ells serien l'alternativa) i el que els aconsella el cap (ser ells els facilitadors de la investidura per convertir-se en interlocutors privilegiats davant de CiU i davant de la societat). En realitat, esperen un gest, per mínim que sigui, per apuntar-se a l'abstenció.

Però CiU considera que ja han fet més del que seria exigible. No estan disposats a renunciar a una part substancial del seu programa, ni a cap dels seus eixos bàsics per una mísera abstenció que, opinen, és més una simple qüestió de responsabilitat institucional. Al PSC li ofereixen aquesta interlocució privilegiada, però res més. A CiU subratllen que no volen un vot favorable, que suposa un aval tant per al candidat com per al programa, sinó una abstenció que no compromet a res.

Acostament de Puigcercós

D'aquesta manera Artur Mas va acabar el segon dia de debat amb una sorpresa agradable: avui l'abstenció que té més a la vora és la d'ERC, més que la del PSC o el PP. El problema és que amb l'única abstenció dels republicans no n'hi ha prou, ja que calen 12 abstencions perquè Mas surti elegit.

El president d'ERC, Joan Puigcercós, va seguir la via que havien marcat el dia anterior Joaquim Nadal i Alicia Sánchez-Camacho, és a dir, va oferir mà estesa per a un munt de temes però va reclamar un "gest de confiança" per variar el sentit del seu vot. El que Puigcercós va demanar, sense aconseguir-ho, és que Mas reveli què pensa fer si Madrid rebutja la seva proposta de pacte fiscal. "No posem el carro davant dels bous", va respondre unes quantes vegades el candidat convergent per escapolir-se'n.

En totes les altres qüestions plantejades hi va haver voluntat d'entesa: Mas va acceptar estudiar mesures de transparència democràtica i va demanar temps per decidir de quina manera s'estudiarà la proposta de pacte fiscal abans de presentar-la a Madrid.

L'oposició en bloc va aconseguir el seu objectiu compartit: visualitzar que el futur Govern d'Artur Mas no tindrà una majoria parlamentària estable i que, per tant, s'haurà d'esforçar a fons per obtenir suports cada vegada que necessiti aprovar una llei. El resultat va ser eloqüent: 62 vots a favor de la investidura i 73 en contra. La dada no pot ser negligida: des del 1995, en què Jordi Pujol va necessitar dues votacions per sortir elegit, cap candidat s'ha hagut de sotmetre a una segona votació. Aquest fet explica el regust agredolç que tenen aquests dies els dirigents convergents, que la mateixa nit del 28-N tenien enquestes que els situaven a tocar de la somiada majoria absoluta.

President independentista

La resta del debat, amb les intervencions de Joan Laporta i Albert Rivera, no van decebre ningú ni tampoc van provocar cap sorpresa. Si de cas, crida l'atenció una curiosa coincidència entre els dos grups que comparteixen el grup mixt. Quan Ciutadans va arribar al Parlament, el 2006, es va trobar que per primera vegada Catalunya tenia un president de llengua materna castellana, cosa que tirava per terra molts dels tòpics sobre el catalanisme. Ara, els diputats de Solidaritat Catalana, que tenen com a únic punt del seu programa la independència, es troben que per primer cop des de la restauració democràtica hi haurà un president que ja ha dit que si algun dia hi ha un referèndum votarà que sí. També és mala sort.

stats