Mas rebaixa el to per sumar el PSC
BARCELONAEl president, Artur Mas, va comprovar ahir en la cimera del pacte fiscal que si vol ampliar el consens haurà de fer renúncies i, amb tota probabilitat, perdre algun llençol pel camí, com ara el suport d'ERC a la proposta. De moment, però, l'única cessió que ha fet és la d'aparcar l'amenaça de la Hisenda pròpia, l'anomenat pla B, per crear un clima de diàleg més propici. El gest va ser celebrat per la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que va constatar d'entrada que "el Govern ha abandonat les posicions de radicalitat". Fet aquest gest, el president va emplaçar els partits a continuar negociant abans que al juliol es faci una nova cimera prèvia a la votació definitiva de la proposta al Parlament.
A partir d'aquí cada partit es va moure en una calculada ambigüitat: ningú vol ser acusat d'estar en contra d'una millora del finançament de Catalunya, però tampoc ningú no es va moure de les seves posicions de partida. Des de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida va ser l'encarregat d'emetre el missatge de més profunditat política de la jornada, en observar que el document presentat pel PSC a la reunió representava una "aproximació" a les seves posicions.
Què vol dir això? El primer secretari socialista, Pere Navarro, va sorprendre tothom en presentar-se a la cimera amb un "Document de bases per a un ampli acord per al pacte fiscal" en què parlava d'un indeterminat "protagonisme" de la Generalitat en la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els tributs suportats a Catalunya. A partir d'ara, doncs, les negociacions entre CiU i el PSC giraran al voltant de com es concreta aquest "protagonisme". Tot i això, Navarro va deixar clar que ells continuen defensant el consorci tributari amb l'Estat i fins i tot no descarten que el model negociat per a Catalunya sigui després generalitzable a la resta de comunitats autònomes, una possibilitat que provoca autèntic pànic a CDC, que vol un model nou i, sobretot, propi.
El PP no serà un obstacle
El segon missatge important de la cimera el va donar la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que va assegurar que el seu partit no "obstaculitzarà" la negociació amb Madrid tot i que al final no doni suport al pacte fiscal. Sánchez-Camacho es va presentar a la cimera amb la seva proposta de finançament, que a grans trets representa una "evolució" del model actual amb uns percentatges de recaptació d'impostos superiors per a Catalunya (una proposta que, per cert, encara no ha estat validada per Cristóbal Montoro). La pastanaga que ofereix el PP català és doble: la possibilitat d'un acord "a la canària", és a dir, un model singularitzat però dins del règim comú de la Lofca i, sobretot, la garantia que el seu suport és l'únic que obriria la porta a un acord amb Madrid. Des del PP es van mostrar convençuts que amb aquesta maniobra desbarataven la intenció de CiU de situar-los al racó i van atribuir a les pressions dels grans poders econòmics de Catalunya, que no volen el xoc amb Espanya, el canvi de to de Mas.
Aquest gir és precisament el que fa arrufar el nas a ERC, que ahir no es va moure ni un centímetre de les conclusions de la comissió del concert que es van aprovar a l'octubre amb CiU i ICV. Oriol Junqueras no va veure canvis significatius en la intervenció del president, però els republicans no poden evitar veure amb desconfiança les maniobres de Duran per sumar el PSC al pacte fiscal. ICV, per la seva banda, va alternar el suport al concert amb crides a la flexibilitat per ampliar el consens.
La clau de la caixa
El portaveu del Govern, Francesc Homs, va tancar la interminable ronda de rodes de premsa per fer una "valoració positiva" de la trobada i deixar clar que "els ciutadans es mereixen la clau de la caixa i que l'aconseguim". Homs es va moure en un delicat equilibri per afirmar que la posició del Govern és la que es va votar al Parlament a l'octubre, i que del que es tracta és, sense renunciar-hi, de buscar la manera de fer-la prou atractiva per sumar-hi més suports. El Govern confia que la postura "amable" del PP obligui el PSC a moure's cap al concert.
Però fora de micros, el PP i el PSC van deixar clar que o el Govern renuncia a alguna de les seves línies vermelles (clau de la caixa, sortida del règim comú, etc.) o no hi ha res a fer. I això que tots dos van coincidir que el sistema actual no resulta satisfactori perquè fa que Catalunya suporti un excessiu dèficit fiscal. Per facilitar l'entesa amb els socialistes, el president Mas va presentar a la cimera una disjuntiva: o s'aposta per un model de nova planta o per una millora de l'actual. Mas va situar-se clarament en la primera opció, cosa que va deixar fora el PP i Ciutadans, mentre que el PSC es manté en uns llimbs en què cada paraula té múltiples interpretacions: ¿a partir de quan podem parlar de nou model i quan de millora de l'actual? En aquests matisos se situa ara la partida.
Comissió de seguiment
Més enllà del contingut del pacte, Mas també va voler dissenyar un marc negociador amb l'Estat amb l'objectiu d'evitar els errors de l'Estatut. En aquest sentit va proposar que quan s'acordi la proposta es creï una comissió de seguiment de la negociació amb Madrid que inclogui la possibilitat que un partit se'n despengi quan discrepi del rumb de les converses. Aquesta és una clàusula pensada sobretot per al PSC, que no vol quedar fora d'una hipotètica negociació amb Madrid.
Les pròximes setmanes seran claus per determinar si Mas aconsegueix sumar el PSC i a quin preu. En definitiva, si val la pena aigualir una proposta que, sigui en el format que sigui, té unes possibilitats molt minses de prosperar.
