Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

El fill de Miguel Boyer desmunta el mite sobre el seu pare

De vegades obres un diari i et trobes amb una entrevista que quan l’acabes et quedes amb ganes de fer una cervesa amb l’entrevistat

De vegades obres un diari i et trobes amb una entrevista amb un titular que t’enganxa, que quan comences a llegir t’hipnotitza, en què subratllaries cada frase i que quan l’acabes et quedes amb ganes de fer una cervesa amb l’entrevistat. Això és el que m’ha passat aquest dissabte amb l’entrevista de Gabriela Bustelo al fill de Miguel Boyer, Miguel Boyer Arnedo. Boyer va ser superministre d’Economia amb Felipe González, conegut per haver expropiat Rumasa a Ruiz Mateos, que va derivar en personatge de la premsa del cor en deixar la seva primera dona per casar-se amb la conspícua (adjectiu manllevat de la periodista d’ El Mundo) Isabel Preysler.

Repassem algunes perles sobre el seu pare: “Va estudiar física i va trair la física passant-se a l’economia. Va entrar en política i quan es va fer important va trair la política. Va trair el PSOE i la seva primera dona. De totes les empreses on va treballar, en va sortir de mala manera [...]. Sortia malament de tot arreu”. Zasss! Cop a l’estómac. “Ell tenia una alta opinió de si mateix [...]. I ara diuen que era un home de família...? A part del que ens va fer a nosaltres, tenia mala relació amb els seus germans, els nebots...” Croc! Cop a la mandíbula.

“El que no s’entén és que arribés a ser un personatge. ¿Que potser va crear una empresa? ¿O va fundar una escola de pensament? ¿O va escriure algun llibre?” Plas! Plantofada. “Et vas creuant gent, que si els Abelló, que si els Vargas Llosa, i tots t’expliquen com era de fantàstic el teu pare i tu no pots dir-los res [...]. El meu pare era un venedor de camells disfressat de savi”. Bum! Cop de peu al cul. I la coda final, dedicada a la Transició: “Ens van deixar en pilotes, ens van vendre motos, es van quedar amb tot, van mentir i es van fer passar pel gran model. I què ens han deixat? El relaxing cup of coffee i el 25% d’atur”. Només dues paraules: bra-vo.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT