07/08/2016

Misteri resolt! Ja sabem per què Boadella no va poder ser torero

2 min
Boadella penja un cartell contra els "covards" a la seva casa de l'Empordà

No falla. Cada estiu la premsa madrilenya, en aquest cas La Razón, ens delecta amb una entrevista a l’inefable Albert Boadella que serveix per resseguir el seu camí des de l’antifranquisme fins a un cert revisionisme històric dretà ben visible en frases com ara “Als socialistes se’ls hauria de recordar que van ser ells els que van assassinar Calvo Sotelo”. L’entrevista serveix per repassar tots els seus fantasmes. Jordi Pujol, al qual reconeix un gran mèrit (“La seva astúcia per enganyar aquest Madrid simbòlic va ser extraordinària”); Pasqual Maragall, de qui no oculta la decepció (“Si el PSC hagués mantingut la dignitat no estaríem així”), i José Luis Rodríguez Zapatero, al qual retreu la llei de memòria històrica (“Va alimentar els sentiments de revengisme, que llavors eren residuals”).

Però deixarem aquest exercici per als biògrafs i ens centrarem en un aspecte molt més crucial de l’existència del dramaturg: la molèstia i irritació que li provoca el moviment antitaurí. Ell, com a bon intel·lectual, veu claríssim qui n’és el culpable: “Una de les contrapartides de la societat del benestar és que ha creat molt de blandengue. Gent que viu d’una certa cursileria mental, imbuïda d’un sentimentalisme menyspreable respecte als animals”. Aquest argument, però, no acaba de quadrar amb la següent afirmació: “A Espanya ho veiem amb la ferocitat dels antitaurins, literàriament molt violents”. A veure, en què quedem? Són blandengues o violents? Què vol dir ser violent literàriament? El gran moment, però, és quan el periodista li recorda que alguna vegada ha dit que la seva gran frustració ha estat no ser torero. “És una frustració inabastable”, respon. “Vaig néixer en una terra on es criaven molts porcs, però no toros, amb la qual cosa el meu punt de partida ja va ser fatal”. Perfecte. Misteri resolt.

stats