Acció-reacció. L'estratègia de la casa reial d'ençà que va esclatar l'afer Nóos sembla més pròpia d'una organització antisistema (cap agressió sense resposta) que d'una institució que té pressupost per tenir els millors assessors. ¿No s'adonen que apuntar-se a la llei de transparència després de la imputació de la infanta li treu tot el valor al gest? ¿No veuen que criticar el jutge és més propi d'una entitat privada que d'una institució representativa? Només la contractació de Miquel Roca denota una certa espurna d'intel·ligència, tot i que sense voler-ho, també demostra desesperació: qui busca el millor advocat si està convençut no només de la seva innocència, sinó que considera que no arribarà ni tan sols a judici? Salvar la monarquia en aquestes circumstàncies no sembla a l'abast ni d'un pare de la Constitució.