Pornografia visual amb Blanca Fernández Ochoa

BarcelonaUna de les moltes decisions germinals que vam haver de prendre als inicis del diari ARA és com tractaríem fotogràficament les morts de personalitats conegudes. Així, quan el 23 de març del 2011 va morir Elizabeth Taylor, vam decidir que a la portada hi posaríem una foto de l'actriu en el seu moment de màxima esplendor, un retrat en blanc i negre de l'estrella durant el rodatge de 'De sobte, l'últim estiu', de l'any 1959. La idea bàsica era mostrar-la tal com la recordaríem a la nostra memòria. I a partir d'aquell moment sempre hem fet el mateix.

Per això a la portada d'aquest dijous hi vam posar la fotografia de Blanca Fernández Ochoa competint als Jocs en què va guanyar la seva medalla. I és exactament el mateix que han fet 'El País', 'La Razón' i l'Abc. 'El Periódico' opta per una fotografia més recent de l'esportista, del 2012, on apareix somrient. En canvi 'La Vanguardia' i 'El Mundo' se surten de la norma.

El rotatiu de Godó opta per una foto de lluny de l'helicòpter on es pot veure clarament la llitera on es transporta el cadàver de Fernández Ochoa. És discutible el valor informatiu de la imatge, tot i que segurament era una de les instantànies més buscades dimecres pels fotògrafs que cobrien la recerca. Però sens dubte la imatge més bèstia, pura pornografia visual, és la del fill de l'esportista abatut, amb el cap recolzat sobre una taula de pedra a Cercedilla, a prop d'on van trobar la seva mare, amb què 'El Mundo' il·lustra la seva portada. Tampoc aporta res, més enllà del morbo de saber que aquell noi, que no coneix ningú i que sense context es pot confondre amb un rodamón, acaba de rebre la pitjor notícia.