El Procés s’instal·la al Cor d’Europa

Si hi ha una cosa clara és que avui la comunitat brussel·lesa, formada per belgues (flamencs i valons) i els milers de funcionaris i treballadors europeus que hi viuen al voltant de les institucions internacionals, quedaran al·lucinats per la dimensió i, sobretot, pel tarannà de la manifestació catalana. En lloc d’una massa enfurismada i antieuropea, es trobaran amb milers de ciutadans europeus que, en lloc d’un retorn al nacionalisme ranci i xenòfob, reclamaran just el contrari: més Europa davant del poder absolut dels estats. I potser això d’avui serà només un primer tast. Tot apunta que el procés català ha arribat a Brussel·les per quedar-s’hi, per convertir-se en una pedra a la sabata, en el recordatori constant que les jurisdiccions estatals poden entrar en col·lisió amb els principis que van inspirar el pares fundadors del projecte europeu. O almenys que una part important de la població d’un territori ho pot considerar així, cosa que ja representa un problema greu. Brussel·les, doncs, ha de preparar-se per convertir-se en una mena de segona capital de Catalunya, la ciutat on es jugarà una part de la partida els pròxims mesos i anys. El Govern a l’exili no podrà exercir, això és evident, però sí que pot mantenir viva la flama al cor d’Europa, un lloc on la d’avui pot ser només la primera de moltes manifestacions.