Sánchez haurà de jugar al pòquer per ser president
El líder socialista buscarà els vots de Podem sense incloure’ls al govern i l’abstenció d’Esquerra gratis
Barcelona“Pablo Iglesias s’equivoca volent entrar al govern, perquè això sempre acaba afavorint el partit gran”. Aquesta és l’opinió d’un alt dirigent del PSC, que considera molt difícil que Pedro Sánchez accepti l’entrada de dirigents de Podem al seu executiu. “El més lògic seria governar en solitari amb el suport de Podem i el PNB i amb l’abstenció d’ERC”, afirma. Però és viable, aquest pla?
Aquests dies l’atenció està centrada en la guerra caïnita que s’ha obert entre els tres partits de dreta, i que no ha fet més que créixer des de la mateixa nit del 28-A, però això està amagant el pols latent que s’està congriant entre els dos possibles socis, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Per al líder de Podem, entrar al govern espanyol -encara que sigui amb ministeris de poc pes- s’ha convertit en una obsessió. A diferència del 2015 i el 2016, Iglesias ja no reclama la vicepresidència ni el control del CNI (perquè els resultats no li permeten i perquè considera que aquelles exigències li van fer més mal que bé), sinó simplement conformar un govern de coalició, sense especificar si ell hauria de formar-ne part.
Al PSOE ara mateix no es preveu cap altre escenari que no passi per entendre’s amb ell, però Sánchez no vol lligar-se les mans: considera que amb 123 diputats té marge i està legitimat per formar un govern monocolor. L’actual president espanyol, però, sap que ha de fer gestos, i un d’ells podria ser el d’oferir ministeris a independents de l’òrbita de Podem. De fet, actualment ja hi ha persones pròximes al partit lila ocupant càrrecs institucionals, com per exemple el poeta Luis García Montero, que és director de l’Institut Cervantes, i tots dos líders van arribar a negociar sobre qui havia de presidir RTVE.
“Iglesias és molt cabut -explica algú molt pròxim-, i pressionarà fins al final”. A Podem saben que les eleccions municipals i autonòmiques els poden anar malament (poden perdre Madrid i Barcelona, les dues joies de la corona), i que per tant necessiten una plataforma per continuar tenint visibilitat i influir en el relat polític. I aquesta plataforma, pensa Iglesias, ha de ser el consell de ministres.
El que veurem, doncs, a partir del 26-M serà una partida de pòquer entre els dos líders per veure qui se surt amb la seva. I es tracta de dos polítics amb gust pel risc i aficionats al tot o res, cosa que obre un escenari difícil de predir. “Iglesias és capaç de bloquejar la legislatura”, afirmen des del seu entorn. “Si ho fa i força unes noves eleccions quedarà arrasat”, contesten els socialistes.
El paper de PNB i ERC
A més de tot això, s’ha de veure l’interès de dos actors més: el PNB i ERC. Sánchez necessita els nacionalistes bascos perquè considera que donen una pàtina de fiabilitat (com passava amb l’antiga CiU), i recela dels republicans (a JxCat pràcticament ni els contempla com a socis). Però l’aritmètica fa necessaris els independentistes catalans, encara que sigui per una abstenció. I aquí a ERC li interessa més un govern amb ministres de Podem (i més si és Jaume Asens, per exemple) abans que un de monocolor, de manera que podrien fer pinça amb Iglesias a favor de formar un executiu de coalició.
Però el pla del PSOE no passa per negociar amb ells sinó, quan tingui lligats els suports de Podem, PNB i Compromís, per intentar posar ERC entre l’espasa i la paret. “Ells coneixen el nostre ADN social i la pressió serà tota per a nosaltres -admet un diputat republicà-. Però no veig el partit abstenint-se gratis havent-hi presos i tenint la Montse Bassa al grup parlamentari”.
Per tant, després de la partida de pòquer entre Sánchez i Iglesias, en vindrà una altra entre Sánchez i els independentistes. “Podem no pot anar a unes altres eleccions però nosaltres sí”, reflexiona aquest polític republicà, que considera que les bases del partit no entendrien un xec en blanc a Sánchez.
En tot cas, els resultats del 26-M acabaran de dibuixar tot l’escenari i resoldran algunes incògnites que ajudaran Sánchez a prendre decisions. Així, per exemple, un bon resultat de la dreta, o una certa reunificació del seu vot al voltant del PP o Cs, pot servir de vacuna de cara a arriscar-se a unes noves eleccions. També caldrà veure l’abast dels pactes amb Podem, i com Iglesias pot aprofitar aquest factor per negociar la seva entrada a l’executiu.
Mentrestant, l’establishment pressiona, ara no tant per un pacte Sánchez-Rivera com perquè la dreta moderada afavoreixi la investidura tal com va fer el PSOE amb Rajoy. Però ni Casado ni Rivera volen sentir a parlar d’aquesta possibilitat. Per tant, Sánchez haurà de jugar amb Podem i ERC.
