Temps mort

Dimarts no serà José Luis Rodríguez Zapatero qui compareixerà a oferir explicacions sobre el seu darrer any, sinó un espectre d'ell mateix, un fantasma, el record d'algú que va voler deixar empremta en la història d'Espanya i va acabar engolit per les circumstàncies i expulsat per la porta del darrere. Serà el debat més intranscendent dels darrers anys, just quan Espanya passa pel seu moment més crític, amb l'alè del Financial Times i els mercats al clatell. La manca d'altura de mires del govern i l'oposició (sobretot de l'oposició) ha propiciat un inacabable període de temps mort, de minuts porqueria, en què ni un té la força per imposar un programa de reformes ni l'altre la generositat per facilitar-les. De retruc, Catalunya també viu el seu propi temps mort, però aquesta ja és una altra història.