La deslleialtat de la vella guàrdia

Amb Pedro Sánchez com a candidat, el PSOE va salvar els mobles el passat 26-J amb un resultat electoral que potser no s’ha valorat en la justa mesura. Va evitar el temut sorpasso, tant en vots com en escons, i va demostrar una notable capacitat de resistència. Ara, però, la batalla interna dels socialistes, i sobretot la deslleialtat de la vella guàrdia cap al seu secretari general, amenaça d’aconseguir allò que Pablo Iglesias no va poder: deixar el PSOE al peu dels cavalls i desdibuixat com a alternativa de govern.

Per molt que els costi d’entendre a alguns expresidents, Pedro Sánchez té un pla que passa per desgastar al màxim la figura de Mariano Rajoy i, en última instància, forçar-ne la retirada. Pot no agradar o semblar il·lús, però només pot funcionar si tot el partit fa pinya al voltant del seu líder i no hi ha esquerdes ni punyalades per l’esquena. L’estratègia comporta, també, mantenir oberta la possibilitat d’encapçalar un govern alternatiu. ¿O no és propi dels polítics intentar governar quan poden?