HISTÒRIES DE LES GENERALS

L’efecte Mestalla: quan una demostració de força se’t gira en contra

A la campanya electoral de les generals del 1996 les enquestes auguren una victòria clara del PP de José María Aznar, però els populars volen reblar el clau amb un cop d’efecte

A la campanya electoral de les generals del 1996 les enquestes auguren una victòria clara del PP de José María Aznar, però els populars volen reblar el clau amb un cop d’efecte. Es tracta de celebrar l’acte polític més multitudinari de la història de la democràcia en el mateix escenari on, el 1935, Manuel Azaña va reunir 60.000 persones: l’estadi de Mestalla, a València. El PP valencià, acabat d’arribar a la Generalitat de la mà d’Eduardo Zaplana, posa en marxa un dispositiu que inclou més d’un miler d’autocars i una mobilització de militants i votants mai vista fins al moment. El resultat és apoteòsic. El 29 de febrer del 1996, a quatre dies de les eleccions, l’estadi s’omple amb 55.000 persones a dins i 15.000 més es queden a fora sense poder entrar i s’han d’acontentar amb seguir-ho a través d’unes pantalles gegants. A l’acte hi ha la plana major del PP valencià, amb Zaplana i Rita Barberá, i una llarga llista d’invitats estrella, entre ells, Julio Iglesias.

Els cronistes ressalten que José María Aznar va fer aquell dia un dels seus millors discursos, presentant-se com “només un home honrat que té un projecte per a Espanya”, un concepte allunyat de la megalomania posterior.

¿Va ser clau el míting per guanyar les eleccions? L’assessor àulic Pedro Arriola sempre va considerar que va ser un error, perquè una demostració de força de la dreta tan potent va fer que l’esquerra s’espantés i es mobilitzés. Al capdavall, la victòria d’Aznar sobre Felipe va ser només d’un punt percentual (38,8% contra 37,6%). I així va ser com el PP mai més va tornar a Mestalla.