El govern Puigdemont es va presentar en societat com un executiu de caràcter excepcional per la magnitud del seu objectiu final (la independència!), per un període acotat en el temps i recolzat en un grup parlamentari també únic i irrepetible, el de Junts pel Sí. Al final, però, el repartiment de càrrecs i quotes de poder entre CDC i ERC i, sobretot, el funcionament ordinari, remet a un típic govern de coalició, com ho van ser els tripartits, amb les lògiques tensions entre socis. El que està per veure és si la tensió partidista serà constructiva o dissolvent, si eixamplarà l’espai sobiranista o l’empetitirà. De moment, l’única cosa clara és que Catalunya ha desaparegut de l’agenda a Madrid, on estan convençuts que, ara sí, el procés agonitza.