El principal triomf de Navarro, malgrat la catàstrofe general, consisteix a haver avortat un perill més gran: l'actuació articulada i unitària dels crítics. El fantasma de sis crítics ocupant l'escó al Parlament fora del PSC feia tremolar els fonaments de Nicaragua. L'altra cara de la moneda, però, és que no ha aconseguit el seu objectiu final: l'extirpació del gen crític a dintre de les seves files, i fins i tot a dintre del grup. Amb els tres rockers fora, entre els 17 que li quedaran encara en tindrà un parell de declaradament díscols (això si Martínez-Sampere no s'ho repensa avui i baixa del carro), i mitja dotzena més que no les tenen totes i creuen que s'està equivocant. Això ens porta a un escenari de fortes tensions cada vegada que, a mesura que el procés vagi avançant, es faci més explícit l'alineament del PSC amb el PP i Ciutadans.